Cultura

Mor Oriol Bohigas, l’arquitecte de la Barcelona olímpica

Des de l’Ajuntament va redissenyar als anys 80 l’espai públic de la ciutat i el va preparar per a la transformació urbanística dels jocs del 92

Va ser un dels fundadors de l’estudi MBM Arquitectes, que ha realitzat més de mig miler de projectes

L’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas, un dels principals artífex de l’urbanisme barceloní modern, ha mort aquest dimarts als 95 anys, després d’un empitjorament del seu estat de salut, afectada per la malaltia de Parkinson des del 2015. Com a responsable de la política urbanística municipal als anys 80, Bohigas va ser redissenyar l’espai urbà d’una Barcelona que havia patit una expansió caòtica durant la postguerra i la va preparar per a la transformació urbanística dels Jocs Olímpics del 1992.

Nascut a la capital catalana el 1925, Bohigas es va graduar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1951. El mateix any va fundar amb altres arquitectes el Grup R. El 1962 va formar amb Josep Martorell i David Mackay l’estudi  MBM Arquitectes, que ha realitzat més de mig miler de projectes d’arquitectura, urbanisme i disseny, entre els quals la Vila Olímpica de Barcelona i el Port Olímpic de Barcelona (1992), l’edifici d’oficines Palau Nou de la Rambla a Barcelona (1993), l’edifici de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona (2001) i més recentment l’edifici Disseny HUB (DHUB)a la Plaça de les Glòries de Barcelona(2013).

Del 1964 al 1977 va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i del 1977 al 1980 en va ser director, càrrec que va abandonar per assumir el càrrec delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona fins al 1984. Com a conseller urbanístic de l’Ajuntament va projectar la política urbanística de reconstrucció de la ciutat dels primers ajuntaments democràtics i posteriorment la transformació urbanística de la Barcelona olímpica. Del 1991 al 1994 va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament.

Les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual en fou un dels seus impulsors. El 2001 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme, per la reestructuració de les casernes Roger de Llúria de Barcelona. També ha rebut reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 1991 i el Premi Nacional de Cultura, el 2011.

Bohigas també ha estat molt vinculat al món de la cultura. Va ser membre fundador del grup Edicions 62, president de l’Ateneu Barcelonès.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha confirmat en un missatge a les xarxes socials la mort de Bohigas, del qual ha recordat que al setembre va donar el seu fons documental a l’Arxiu Nacional de Catalunya. “Et recordarem sempre”, ha afegit.

El president del govern, Pere Aragonès, l’ha definit com el “gran transformador de Barcelona”, un  “arquitecte de mirada llarga” i un “intel·lectual compromès”. “Ha mort un referent pel país”, ha assegurat.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’ha recordat com un “home de cultura” i ha afirmat que “Va ser un privilegi poder tractar-lo i conversar amb ell”.



Empar Moliner, Premi Ramon Llull amb la novel·la ‘Benvolguda’

barcelona

Els impulsors de l’Hermitage a Barcelona abandonen el projecte i concentren els esforços en la via judicial

Barcelona

Investiguen una comunitat i l’arquitecte responsable de les obres que van malmetre un mural de Guinovart

barcelona
Crònica

Bofill, projecte endavant

S. Just Desvern

El ‘Belfast’ de Branagh

barcelona

Malson Atmosfèric inicia nova etapa amb ‘La ciutat’

girona
Paco Plaza
Director de cinema

“La por ens identifica com a éssers vius”

Barcelona

Els premis Enderrock, el 3 de març a Girona

girona

Elvis Mallorquí transita pels camins històrics

TOSSA DE MAR