Cultura

ÀNGEL SURROCA

COAUTOR DEL LLIBRE DE FRANCESC SURROCA

“Qui guanya escriu la història”

Explica en aquesta entrevista els motius que l’han dut a escriure la història del seu pare i com va superar la repressió franquista.

Per què, després de tants anys?
L’any 2017, estava escrivint un llibre sobre la meva vida empresarial, que, precisament, he enllestit fa poc. Quan hi treballava, em va sortir el nom del pare i vaig considerar que, abans del meu llibre, calia primer fer el seu, té una lògica de continuïtat.
Deuria lligar amb motius més profunds?
Sí, tenia una necessitat d’explicar què havia passat a la família, on, en certs moments, hi ha hagut un cert neguit de saber més coses. Els perdedors de la Guerra Civil Espanyola han estat morts de por durant molts anys.
Què vol dir?
Que la història que hem après és la història dels vencedors. Qui guanya escriu la història i aquests no han explicat la veritat.
Una vida dura, doncs, per a una família republicana durant i immediatament després de la guerra?
Sí, van ser anys terribles.
Posi’n algun exemple.
Per sort o per desgràcia, el capellà del poble m’insultava cada vegada que ens creuàvem pel carrer, em deia “salvatge” i m’amenaçava dient-me que, quan fos gran, no em faria cap certificat per treballar.
Van passar gana?
Sí, fam. Ja ho pots explicar dues-centes vegades, però, si no has passat mai fam és impossible transmetre la sensació que es té, sobretot si s’és un nen. Un dia, quan passava pel davant d’una casa, a Cervià, una veïna em va donar un moniato cuit, va ser una gran festa, va ser com el dia de Nadal.
Parlant de festes nadalenques, què en recorda, de la visita al pare a la presó el dia de Reis?
Era l’únic dia que el podíem anar a abraçar, també el de la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels presos. Passaves molta fred, perquè havíem d’estar-nos al pati, a cel obert.
Tornem al pare. Vostè explica que no sap com s’ho va fer perquè li commutessin la pena de mort. Què intueix?
Que era una persona molt empàtica i que el va ajudar la seva intel·ligència i empenta.
Llibre publicat, doncs...
Sí, i ha servit per posar llum a molts anys de foscor i una crida a mantenir els valors del pare en la seva lluita per la llibertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
NÚRIA SEMPERE
DIRECTORA DE L'ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA (ESMUC)

“Darrere de les històries d’èxit musical sempre hi ha un esforç”

BARCELONA

Berlín tria Lacuesta i Simón

Barcelona
crítica
cinema

Una identitat desdoblada

El Liceu vol obrir una seu a l’IMAX Port Vell

BARCELONA

L’univers Portabella

Girona

Jaume Geli s’enfronta a la seva ‘Intempèrie’ a la Fundació Valvi de Girona

Girona

Aires nous a l’OBC

BARCELONA

El pessebrisme olotí, clau perquè la Unesco inclogui l’activitat al seu catàleg

Olot

L’organista Izumi Kando, a la catedral

GIRONA