Entrar al llit de la prostitució
‘Prostitución’, al TNC, supera tabús i no es decanta ni per abolició ni per regulació
Andrés Lima i Albert Boronat se sumen a la repulsa pel tràfic de noies menors
El director Andrés Lima va proposar al dramaturg Albert Boronat fer un muntatge sobre la prostitució. Ha estat un procés de dos anys que va començar amb les mateixes actrius, Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste, entrevistant tot tipus de prostitutes i empatitzant amb el seu dia a dia. Envejant-les, si és possible, per la seva valentia. L’any passat es va veure al Temporada Alta . Ara farà temporada a la Sala Gran del TNC fins al 23 de desembre. El repte del muntatge és treure tots els prejudicis a la prostitució i presentar les dues posicions majoritàries sobre el cas: abolir la prostitució o bé regular-ne l’exercici, sense decantar-se per cap de les dues.
Avui, l’Estat espanyol es troba en un espai alegal, que ni protegeix ni castiga. On sí que marquen una línia vermella és en el denigrant exercici del tràfic de menors. Lima pensava que el mercat de la prostitució era el que podia definir millor el paper del capitalisme. I és un exercici transversal (que conviu amb tots els estrats socials) i des de fa segles. Està assumit i amagat, alhora. I Lima volia trencar aquest silenci. Per això, els testimonis d’Ana María, Isabela, Lucía, Alexa, Alicia, Lukas i la Sra. Rius són reveladors. Després del treball de camp, Boronat i Lima van haver de bastir el format d’espectacle per donar un fil coherent a les entrevistes. I n’ha resultat un espectacle en format de revista. Lima explicava en la presentació, dijous passat, que la revista i el cabaret són els gèneres teatrals que millor han tractat les prostitutes.
En l’espectacle, hi ha l’alegria i el plaer però també molta soledat i incomprensió. Per això, era vital (comentava Machi) tractar amb molta cura les confessions de les seves companyes. Algunes d’elles van anar a veure la temporada al Teatro Español i en sortien molt satisfetes assegurant que el recomanarien als seus clients. L’espectacle commou i remou i, per aquest motiu, deia Boronat, “té sentit fer teatre”. Hi ha hagut una certa controvèrsia entre els que defensen la persecució de la prostitució i els que defensen la seva regularització. Per a Boronat és bo perquè les dues parts consideren que la posició antagònica està més ben tractada. En realitat, exposa situacions de prostitutes de tipus molt diversos, sense filtres, a l’escenari.
