Un miracle no desitjat

Kawai Strong Washburn va néixer el 1981 a Hamakua, a Hawaii, un dels estats dels EUA. Hi va viure fins als 18 anys, moment en què va anar als EUA continentals, a Portland, a estudiar. No ha vingut mai a Catalunya, i en té ganes, però ha voltat molt fent tasques de voluntariat sanitari i educatiu: Nicaragua, Guatemala, Namíbia, Ghana, Libèria, Pròxim Orient... També ha viscut a Nova York i ara a Minneapolis, amb la seva dona i dues filles. Economista de formació, es dedica a temes mediambientals.

Havia escrit força relats abans de debutar amb la novel·la Taurons en temps de salvadors, publicada en català (amb traducció de Josefina Caball) per Periscopi. Encara no està traduïda al castellà. Mirar el món a través d’un periscopi sembla que atorga bons reflexos.

Els protagonistes són la família Flores, que viu a Hawaii gairebé en la misèria. Pare, mare, un fill gran que serà una estrella del bàsquet, una filla petita, que descobrirà el món queer, i un fill mitjà a qui uns taurons salvaran de morir ofegat, fet que s’interpretarà com un miracle, sobretot quan el nen s’adoni que té una mena de poders sanadors.

“L’autor ens explica les conseqüències del miracle en els cinc membres de la mateixa família al llarg de quinze anys [1995-2010], i ens parla de la diàspora, de la tradició hawaiana, de la família, de la relació de l’home amb la Terra…”, detalla Marta Rubirola, editora de Periscopi. Unes conseqüències no sempre desitjades, ni pels germans, que han d’acceptar a contracor el rol de gregaris, ni pel tocat pels deus, que té uns poders que no vol, però que acata, fins allà on pot, el seu destí: ajudar els altres.

Washburn va trigar deu anys a escriure-la. “Fa uns dotze anys vaig veure les imatges d’un nen a punt de ser atacat per uns taurons. La imatge em tornava un cop rere l’altre i em va fer plantejar preguntes. A mesura que vaig anar trobant les respostes, la vaig començar a escriure. Havia de ser un relat curt, però va créixer fins a novel·la, sobretot per la creació de la família”, explica l’autor, que va invertir el primer any només en la creació dels cinc membres de la família. “Vaig treballar molt les veus narradores de cadascun, em tenien obsessionat”, perquè tots, de manera alterna, narren en primera persona diferents capítols. “Els Flores no tenen res a veure amb la meva família ni amb ningú del meu entorn”, assegura l’autor.

“Segons la tradició hawaiana, els avantpassats tornen a relacionar-se amb tu convertits en animals.” L’obra conté força elements de màgia, superstició, tradició, barrejats amb una visió poc idíl·lica de Hawaii. “He volgut mostrar la cultura d’aquestes illes en contrast amb els Estat Units continentals; la mitologia i la màgia com a resposta a l’hipercapitalisme. A tot el món es té una visió paradisíaca de Hawaii, cosa que demostra com s’ignora la realitat de la vida allà”, es lamenta Washburn.

Taurons en temps de salvadors ha rebut una sèrie de premis, ha estat un èxit de vendes i, fins i tot, l’expresident Barack Obama l’ha beneït en públic. “He tingut sort, la novel·la ha agradat i se n’ha parlat, però no m’amoïna la pressió de cara a un segon títol. He llegit novel·les boníssimes de les quals ningú parla i altres que en parla tothom i no m’han agradat. En tot cas, he fracassat tants cops en la vida, que no m’espanta el que vindrà”, assegura entre rialles i amb una aparent humilitat sincera Kawai Strong Washburn.

Tot i que la novel·la suggereix que la manera de fer miracles no és resar, sinó detectar i emprar el que tots tenim a dins, per a l’autor “escriure és una mica com resar”. “Connecto amb mi mateix; crear provoca una sensació molt agradable.”