Cultura

Mirador

Persones/personatges

Al film de Neus Ballús, ‘Sis dies corrents’, tres llauners s’interpreten a ells mateixos en situacions fictícies

Pot considerar-se que, només pel fet de ser conscient d’estar davant d’una càmera, una persona es converteix en personatge. De manera semblant, tendim a actuar (posar, assajar gestos, jugar a representar) si ens veiem en un mirall. En qualsevol vídeo familiar o fet entre amics o coneguts, hi ha una representació, que acostuma a ser banal. Una altra cosa és què pot sortir-ne quan hi ha algú darrere d’una càmera amb la consciència del que significa realitzar imatges; algú amb una mirada de cineasta capaç de convertir l’ordinari en extraordinari o, com en el cas de la pel·lícula i de la directora que ens ocupa, algú que fa atenció a la gent corrent amb una certa voluntat de sublimar-la sense que això suposi idealitzar-la. Ho escric a propòsit de Sis dies corrents, amb la qual Neus Ballús, com ho han fet abans molts altres cineastes i cadascun a la seva manera, mostra unes persones que s’interpreten a elles mateixes i, a través d’un guió, esdevenen personatges. De fet, una de tantes exploracions entre el documental i la ficció que fan present que el cinema sempre es mou diversament entre l’un i l’altra

Ballús ja ho havia fet amb La plaga (2013) amb un pagès que intenta fer agricultura ecològica; un jove moldau que treballa per al pagès; una prostituta sense clients; una dona gran, que es resisteix a deixar casa seva, i la seva cuidadora filipina. El film va rodar-se a Gallecs (pertanyent a Mollet de Vallès, on va néixer la cineasta l’any 1980) i aporta un microcosmos on reconèixer l’esforç de la gent corrent i anònima per sobreviure, les dificultats de la vellesa, el procés d’adaptació i l’estranyesa dels que arriben a un lloc per treballar-hi i les relacions que s’estableixen entre els nadius i els migrants: això últim amb la voluntat expressa d’incidir més en l’afecte que en el conflicte.

Després de La plaga, Ballús va realitzar El viatge de Marta al Senegal decantant-se cap a la ficció: la protagonista és una adolescent que, rebotada contra un pare implicat en el negoci turístic, explora espais a banda del recorregut turístic trobant-hi persones que li aporten experiències i coneixements que, obrint-la a l’alteritat, la posen en crisi. Quan va fer El viatge de Marta, ja havia començat a gestar un altre projecte amb la idea de mostrar la quotidianitat d’uns llauners de la perifèria barcelonina que, a través de la seva feina, entren en una diversitat de cases (i així en mons socials, econòmics i culturals diversos) arreglant-hi lavabos, canonades o instal·lacions elèctriques. El cine sovint es lliga a la vida de qui el fa: si més no, com un punt de partida. Si amb La plaga va abordar una geografia pròxima, els llauners no eren aliens a la directora: el company de la seva mare (ella s’hi refereix com el seu segon pare) ho és.

El cas és que, a Sis dies corrents, tres llauners s’interpreten a ells mateixos en situacions fictícies que, recreant anècdotes o imaginant situacions, volen reflectir la seva quotidianitat laboral tant pel que fa a la realització del treball com a les relacions amb els clients. Aquests tres llauners coincideixen sis dies en una mateixa empresa, anomenada Instal·lacions Losilla: Valero Escolar, un home de mitjana edat tan bromista com remugador; Mohamed (Moha) Mellali, un jove marroquí amb una fotogènia extraordinària que, d’acord amb el guió, passa una setmana de prova a l’empresa, i Pep Sarrà, a punt de jubilar-se, de manera que Moha fa la prova per substituir-lo mentre Valero dubta que sigui apte per fer-ho: uns dubtes carregats de prejudicis no exempts de racisme. Ballús, tanmateix, concedeix a Valero l’oportunitat de canviar perquè, cosa rara en aquests temps, aposta per un optimisme humanista que fa que faci tot el possible perquè hi aparegui l’acostament, la comprensió i l’afecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
NÚRIA SEMPERE
DIRECTORA DE L'ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA (ESMUC)

“Darrere de les històries d’èxit musical sempre hi ha un esforç”

BARCELONA

Berlín tria Lacuesta i Simón

Barcelona
crítica
cinema

Una identitat desdoblada

El Liceu vol obrir una seu a l’IMAX Port Vell

BARCELONA

L’univers Portabella

Girona

Jaume Geli s’enfronta a la seva ‘Intempèrie’ a la Fundació Valvi de Girona

Girona

Aires nous a l’OBC

BARCELONA

El pessebrisme olotí, clau perquè la Unesco inclogui l’activitat al seu catàleg

Olot

L’organista Izumi Kando, a la catedral

GIRONA