Un univers negre

Abandonem una estona la visió apocalíptica pel que fa a l’estat de la nostra llengua. Sense menystenir la crisi que pateix, que, més aviat, sembla que s’anirà agreujant, fem un parèntesi per parlar de la vitalitat que ha anat assolint el sector editorial, en general, i la d’alguns gèneres, en concret.

En català vam tenir una col·lecció mítica de novel·la negra i policíaca, La Cua de Palla (Edicions 62), dirigida per l’inesgotable Manuel de Pedrolo. En tres etapes (l’última, sota la direcció de Xavier Coma), entre el 1963 i el 1999, es van publicar 260 títols, alguns originals, però la gran majoria traduccions de novel·les, sobretot nord-americanes.

L’altra gran col·lecció va ser La Negra (La Magrana, fins al 2003, quan la va adquirir RBA), que va sortir el 1986 amb la intenció de complementar La Cua de Palla. La van crear Carles-Jordi Guardiola i Àlex Broch, i molts anys la va dirigir l’escriptor Jaume Fuster. La Negra fa uns anys que dorm al congelador on la van tancar els editors d’RBA, però potser algun dia Penguin Random House, actual propietària de La Magrana, la reactivarà com a part del segell i la vestirà de festa...

De moment tenim tres col·leccions específiques de novel·la negra en marxa: Crims.cat, d’Alrevés, que tot just fa deu anys; Llibres del Delicte, que de fet és una editorial dedicada gairebé en exclusiva al gènere negre, i Lo Marraco Negre, de Pagès. Però hi ha diverses editorials que també estan obrint noves col·leccions en català.

Una d’aquestes és Univers Noir. De moment només ha publicat un autor amb obra escrita originalment en català, el prolífic Jordi Sierra i Fabra, amb els títols La conspiració del coltan i La conjura d’Herat, protagonitzats per la periodista d’investigació Magda Ventura. La resta de títols, una desena, són traduccions.

Aquests dies, Univers ha apostat per crear una mena d’univers negre, com els forats de què parlava el científic Stephen Hawking, però que, en comptes d’empassar-s’ho tot, aporten novetats sucoses al mercat.

Presenten fins a sis novetats –no totes directament de la col·lecció, però sí del gènere– aprofitant la celebració del festival BCNegra, que tindrà lloc del 3 al 13 de febrer. És un bon símptoma que es generin sinergies entre els festivals i les editorials.

La més destacada potser és la novel·la Bobby March no morirà mai, d’Alan Parks, amb traducció de Xavier Zambrano. És el tercer lliurament de la sèrie ambientada a la dècada dels setanta, protagonitzada per l’inspector de la policia de Glasgow Harry McCoy. Les dues novel·les anteriors van ser Gener de sang i Fills del febrer. Parks farà una xerrada dins del marc de BCNegra el diumenge 13 de febrer.

El Quàquer, de Liam McIlvanney, amb traducció de Joan Puntí, té semblances amb les anteriors perquè també està ambientada a la ciutat escocesa de Glasgow, el 1969. El protagonista és l’inspector McCormack i l’autor és fill del creador del tartan noir, de la novel·la policíaca escocesa, William McIlvanney, un narrador molt recomanable.

Encara dins la col·lecció Univers Noir, dues novetats més. La mitjalluna de sorra, de l’autor italià Fausto Vitaliano, amb traducció de d’Oriol Vaqué, té de protagonista el sotstinent dels carrabiners Gori Misticò. L’obra està ambientada a l’època contemporània a la petita –i imaginària– ciutat de San Telesforo Jonico, al sud d’Itàlia.

Luca Ventura és un autor napolità que prefereix mantenir-se en una mena d’anonimat i que signa A mediados de agosto, traduïda al castellà per Angelica M. Ripa. La publica Catedral Noir, editorial que, com Univers, pertany al grup Enciclopèdia Catalana. El protagonista és el policia Enrico Rizzi, que es dedica a delictes menors a Capri, fins que ha d’investigar l’assassinat d’un noi fill d’una família influent a l’illa.

En la foscor de l’hivern, de l’australià Tim Winton, amb traducció de Marc Rubió, és una magnífica novel·la breu protagonitzada per quatre personatges –un matrimoni de grangers de la tercera edat, un home madur que ha deixat la ciutat per viure en una casa peculiar i una noia, també de ciutat, molt jove i embarassada– que viuen una situació angoixant en una vall australiana aïllada. No està en la col·lecció Noir perquè no hi ha policia ni investigació, però és ben negre...

I la darrera novetat és un clàssic que va revifar fa uns mesos gràcies a una sèrie de televisió (Lupin) que actualitzava el personatge. L’últim amor de l’Arsène Lupin, de Maurice Leblanc (1864-1941), amb traducció d’Oriol Vaqué, tampoc forma part de la col·lecció, tot i que podria, si fessin un apartat de clàssics. L’obra està ambientada al París del 1921 i el seu autor va tenir molt d’èxit publicant les aventures d’aquest lladre elegant i robinhoodesc en fulletons mensuals.