Música

Els Amics de les Arts, del pop al musical

El grup tanca entre gener i febrer l’estranya gira d’‘El senyal que esperaves’ i enllesteix el seu primer musical, ‘Pares normals’

Joan Enric Barceló i Ferran Piqué, els dos components d’ Els Amics de les Arts que viuen a Girona, van repassant mentalment els concerts que han fet a Barcelona durant la pandèmia, i entre els concerts acústics d’Els dies més dolços –la seva reacció a la catàstrofe del confinament– i les presentacions del seu últim disc, El senyal que esperaves (Música Global-Universal, 2020), calculen que han fet 11 concerts en un any i mig a la capital catalana, això sí, amb els aforaments restringits –els dos últims concerts a la sala Barts van ser l’excepció, amb un 100% d’ocupació– en espais tan diferents com ara l’Auditori del Fòrum, el Camp Nou, el Teatre Grec, l’Estadi Olímpic i el Palau Robert. En canvi, Els Amics de les Arts no han pogut actuar en el mateix període ni a Lleida –on el concert es va ajornar dues vegades abans de cancel·lar-lo– ni a Tarragona. Així són aquests temps estranys, que el grup ha afrontat amb imaginació i esforços suplementaris, sense parar en cap moment. “No podem parar, ni en sabem. Ens dediquem professionalment a això des de fa 12 anys, vivim només de la música”, expliquen Barceló i Piqué, en nom també de l’absent Dani Alegret.

Mentre va tancant la gira d’El senyal que esperaves, que acabarà sumant uns cinquanta-cinc concerts en comptes de la vuitantena de les gires prepandèmiques, el grup continua creant música –per a La Marató van enregistrar una nova versió del seu clàssic Jean-Luc amb Pablo López–, tant la destinada al nou disc, que molt probablement sortirà el 2023, com l’elaborada per a un projecte inèdit en la seva carrera: un musical, titulat Pares normals i produït per Minoria Absoluta , que s’estrenarà el 18 de novembre vinent al Teatre Poliorama de Barcelona. El trio ha treballat en les cançons –una dotzena de temes inèdits, compostos al servei de les diferents escenes– i el guió amb el dramaturg, poeta i narrador Marc Artigau. “És el musical de nova creació més gran dels últims anys produït a Catalunya i en català. És una aventura que teníem ganes de fer des de fa molt de temps, perquè sempre ens han interessat les arts escèniques, i hem aconseguit els millors socis per fer-la realitat”, diuen els músics, remarcant la gran aposta de Minoria Absoluta per “una idea molt ambiciosa a nivell de producció”, justament ara que la cartellera sembla envaïda per grans musicals en castellà provinents de Madrid. En aquest projecte, Els Amics de les Arts no trepitjaran l’escenari: hi haurà un repartiment d’actors i actrius i músics que tocaran en directe, però els seus noms encara no s’han fet públics, tot i que ja hi ha entrades a la venda i ja hi ha una cançó a les plataformes, Crec que podria odiar-te. Pares normals, com ja ho suggereix el títol, és una obra sobre pares i fills, perquè “les relacions paternofilials són una font inesgotable de situacions singulars”. En clau de comèdia, el grup i Artigau centren l’etern conflicte intergeneracional en “com canvia la relació amb els teus pares quan tu també ets pare”. I ho fan amb una sèrie de cançons “molt pop” que “sonen a Els Amics de les Arts, perquè hi ha l’esperit”, i que més endavant podrien convertir-se en un disc: “Ens agradaria, però això no està concretat.”

Concerts a Girona, Andorra, Mataró, Valls, València i Vic

Ara, el grup està ja en la recta final de la gira d’El senyal que esperaves. Queden sis concerts: el 21 de gener a la sala Prat del Roure d’ Escaldes-Engordany (Andorra), el 22 de gener a l’Auditori de Girona, el 4 de febrer a la sala Clap de Mataró, el 5 de febrer al macroconcert 10 de les Decennals de Valls, el 8 de febrer a l’Olympia de València i el 12 de febrer a La Cabra de Vic. En els últims mesos, el grup ha reforçat amb vents la seva banda de directe, i ara és un septet amb la trompeta de Gisela Alegret i el trombó de Maria Astallé. “Cançons com ara Semblava que fossis tu agafen tota la força que necessiten”, expliquen. Sobre El senyal que esperaves, diuen: “És un disc amb moltes branques diferents, més colorista i vitalista que Un estrany poder, ja des de la portada. A més, amb la pandèmia les cançons van adquirir noves lectures optimistes: ens en sortirem.”

Els Amics de les Arts i la seva productora, Pistatxo, treballen també en una nova edició del familiar Festivalot , del 27 al 29 de maig a Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà
Crítica
música

Blau de Colònia

GIRONA
calonge

L’Orquestra Di-versiones encapçala el cartell del tercer OncoMusic Fest

calonge

Llum verda a la nova biblioteca central pendent de trobar el finançament de 13,9 milions

SANT CUGAT DEL VALLÈS
TEATRE

El TNC aborda la crítica al sistema judicial amb ’Els criminals’

BARCELONA
Cultura

Adeu a Lorena Velázquez, la reina del cinema fantàstic