Llibres

El diari feminista del càncer d’Audre Lorde

Potser no és tan coneguda com Rosa Parks o Angela Davis, però l’escriptora Audre Lorde (Nova York, 1934-Saint Croix, 1992) ha estat també una icona del moviment feminista afroamericà, al qual va aportar el matís afegit de les desigualtats de classe i l’homosexualitat. Amb Els diaris del càncer, traduïts al català per Caterina Riba per a Cal·lígraf, Lorde va abordar el 1980 un altre tema tabú: la relació amb el cos malalt que, a diferència del que va inspirar a Susan Sontag el seu propi càncer, La malaltia com a metàfora (1977), s’endinsava en el desconcert i el dolor concrets de l’extirpació del pit i del trastorn físic i emocional, tal com ho faria Maria Mercè Marçal a El senyal de la pèrdua. Els diaris del càncer no són de lectura plaent, però hi ha la persistència d’una lluitadora tenaç: “Per escriure he de franquejar una fossa tan plena de mort, que és difícil creure que encara estigui tan viva i que estigui escrivint”, anota el 5 d’octubre de 1978, quan li acaben d’extirpar el tumor, el mateix dia en què constata, agraïda per les atencions dels amics: “Hem d’aprendre a comptar els éssers vius amb la mateixa atenció particular amb què enumerem els morts.” Com en tota la seva obra, als diaris Audre Lorde afronta la malaltia com l’estigma de l’“altre” absolut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA