Cinema

Mirador

Una dama rentant plats

La tarda del dia de Cap d’Any, després de festejar-lo amb uns canelons fets a casa, vam buscar una pel·lícula de Chantal Akerman (tot i que també va fer comèdies, pot semblar una elecció poc festiva) que no haguéssim vist. Vam trobar-ne una a la plataforma MUBI: Letters home (1986), adaptació de l’obra teatral de Rose Leiman Goldemberg basada en la correspondència entre Sylvia Plath i la seva mare, Aurelia, des dels temps de les il·lusions i decepcions universitàries de la poeta fins al moment de depressió absoluta previ al seu suïcidi. Certament, no va ser una elecció festiva, tot i que aquesta correspondència reflecteix els contrastos emocionals de qui també va viure moments de gran entusiasme i potser felicitat. Akerman hi posa la seva consciència cinematogràfica, però fa present la naturalesa teatral de l’obra: en un decorat pràcticament buit, només hi ha Delphine Seyrig, en el paper de la mare que a vegades assumeix la veu de la filla, i la seva neboda, Coralie Seyrig, encarnant l’autora de La campana de vidre.

Letters home és un dels últims films de Seyrig, que va morir quatre anys després, quan només en tenia 58, i vam admirar-hi de nou la presència fascinant (tan forta i alhora sensible) de l’actriu que va encarnar la dona que no recorda l’home que assegura que es coneixen a L’any passat a Marienbad; va repetir amb Resnais per anar a la recerca d’un amor (un temps) perdut a Muriel; va interpretar Fabienne Tabard, “educadora sentimental” d’Antoine Doinel a Baisers volés, de Truffaut; va ser la fada de Peau d’âne, de Demy, i, entre tants films dirigits per homes, va representar El discret encant de la burgesia, segons Buñuel.

Seyrig, però, també va ser una actriu que, de manera decidida i compromesa, va voler treballar amb dones cineastes per participar en la creació d’una altra mena de personatges femenins sovint lligada a l’exploració de formes cinematogràfiques (visuals i sonores) diferents: va entrar en el món cinematogràfic de Marguerite Duras amb La música, però hi va ser plenament amb la decadent atmosfera colonial d’India song, en què, dissociada la veu de la posada en escena, encarna l’esposa d’un cònsol que fuig del tedi amb aventures amoroses; va col·laborar amb Liliane de Kermadec amb Aloïse, encarnant la maduresa en la solitud de la bogeria d’un personatge (representat de jove per Isabelle Huppert) inspirat en la pintora suïssa Aloïse Corbaz; va participar de manera significativa (a través de Freak Orlando, una revisió declaradament friqui de la novel·la de Virginia Woolf) en l’obra transgressora, queer en tota mena de sentits, de l’alemanya Ulrike Ottinger, i, evidentment, va ser una còmplice de Chantal Akerman, que va escriure per a ella el personatge de Jeanne Dielman (nom amb què es redueix el títol d’un film completat amb 23 Quai du Commerce, 1080 Bruxelles) per mostrar la quotidianitat d’una mestressa de casa que, amb tota la repetició de feines i gestualitats, de sobte es va alterant fins a arribar a una acció radical. Akerman va explicar que va pensar en Seyrig perquè el seu aspecte de dama elegant fa que no se la identifiqui amb una mestressa de casa i fa “veure” més els gestos que realitza. Fer visible, doncs, allò que la construcció dels rols de gènere amaga. “Els homes, habitualment, no veuen que les dones renten els plats perquè ho donen per fet”, hi va afegir Akerman.

Bona part d’aquestes col·laboracions amb directores les va fer a la dècada dels setanta, en què va crear el grup Les Insoumuses (amb d’altres “insubmises”: Carole Roussopoulos, Ioana Wieder, Nadja Ringart), vinculat al Moviment d’Alliberament de les Dones a França. Això ens va dur a reveure Carole et Delphine, documental sobre el seu activisme feminista a través de la realització de vídeos col·lectius que, en paraules seves, “mostrin les dificultats que les dones afronten”. Però l’espai s’ha acabat i és així que aquest capítol sobre Seyrig tindrà continuïtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA