Observar i viure

Daniel Cid Moragas (Barcelona, 1966) ha estat guardonat amb el premi Just M. Casero per la nouvelle L’espai d’un instant, acabada de publicar per Editorial Empúries, que va convocar la roda de premsa a la Llibreria Documenta de Barcelona i la presentació a la Llibreria 22 de Girona. Es tracta de la seva primera novel·la, que ell mateix va definir com un producte de “la literatura pandèmica” que es va produir durant el confinament. La roda de premsa la va obrir el llibreter Guillem Terribas, que va destacar la llarga trajectòria del premi des de la primera novel·la de Rafael Vallbona i Pep Bras, el 1981, i els autors de renom que ha descobert al llarg de més de quaranta anys. També va subratllar la independència del premi, on els editors no tenen veu ni vot, i va recalcar els èxits d’alguns dels finalistes, que han arribat fins a la vuitena edició, alguns amb altres segells. Va coincidir amb l’editor d’Empúries Jordi Rourera, que va remarcar el compromís amb els convocants gironins i la trajectòria brillant del guardó. Sobre la novel·la guanyadora, Rourera va sintetitzar: “L’espai d’un instant és una exploració fascinant dels límits de la novel·la, una narració feta de flaixos vivíssims, reveladors, de la vida del personatge principal a Manhattan, el barri Xino o l’Eixample.”

Professor titular d’estudis de disseny a la Winchester School of Art, de la Universitat de Southampton (Regne Unit), Cid és codirector del grup de recerca Pràctiques Crítiques de la mateixa universitat. Anteriorment, va ser professor a Elisava Escola de Disseny de Barcelona. La seva investigació es mou entre la teoria i les pràctiques col·laboratives del disseny. Fins ara la seva producció literària s’ha centrat a reflexionar sobre el fet d’habitar, amb publicacions com Las casas de la vida (amb Teresa Sala) i La casa dispersa. Militant incansable de l’espai per als sensesostre i d’un disseny social, Cid va explicar que el mateix títol era un préstec de l’escriptor francès George Pérec i que la seva obra no tenia altre argument que el desplaçament del personatge pels quatre moments que descriu la novel·la, amb una prosa poètica, frases senzilles i una estructura nítida, i personatges que comparteixen amb nosaltres “una manera de veure els petits moments de la vida, els instants reveladors”.

Quan li vam buscar analogies i semblances amb obres de Julien Green, Italo Calvino i Paul Auster, Daniel Cid va destacar el mestratge de Cèsar August Jordana i la seva obra El món de Joan Ferrer.