Cultura

Mirador

Cinema a les sales?

Apple TV ha estrenat ‘The Tragedy of Macbeth’ de Joel Coen com una operació ‘esdeveniment’

El dijous 13 de gener, s’estrenava a la plataforma Apple TV la pel·lícula de Joel Coen The Tragedy of Macbeth. Era la primera de Joel Coen en solitari, sense el seu germà Ethan, i una nova adaptació cinematogràfica de la tragèdia de Shakespeare, després que Justin Kurzel n’hagués rodat una versió l’any 2015 amb Michael Fassbender de protagonista. La nova versió està protagonitzada per Denzel Washington i Frances McDormand. La pel·lícula, que previsiblement serà nominada als Oscar i que pot ser considerada com un dels grans títols de la temporada, només ha pogut ser vista arreu del món en “alguns cinemes seleccionats”. La productora Apple TV només va deixar que algunes sales específiques de Barcelona i Madrid poguessin exhibir-la en una pantalla un únic dia, el dimecres 12 de gener.

Apple TV és una plataforma discreta que, fins ara, per difondre certs productes ha d’establir sistemes d’aliances amb altres plataformes, com ara Netflix. Apple TV, però, s’ha negat a deixar que els seus productes vagin a la pantalla perquè el seu desig és convertir The Tragedy of Macbeth en l’obra de prestigi que li permeti acostar-se a aquell públic que busca un cinema de qualitat. La pel·lícula de Coen no ha estat pensada com una operació comercial, sinó com una operació esdeveniment. La pel·lícula podia haver estat una obra de culte en el circuit internacional de sales de versió original, però Apple TV vol un public fidel que es quedi a casa.

Netflix va anunciar, el passat mes de juliol, que arribava a una xifra global de 208 milions de subscriptors arreu del món. El desafiament de les plataformes no és només contra les sales, sinó contra una determinada visió del negoci pensada en la vella idea que l’obra que triomfava era la que era més vista per més espectadors, la que recaptava més diners a la taquilla o el programa televisió que tenia més audiència. La política de Netflix –i d’Amazon Prime i Apple TV– no és altra que el que s’anomena la mineria de dades. Volen tenir el major nombre de subscriptors possibles i perquè això sigui possible cal diversificar al màxim la plataforma. No els interessa que es diversifiquin les plataformes, sinó mantenir el seu monopoli. En aquest model, no cal singularitzar cap obra, ja que són els algoritmes els que defineixen i trien allò que l’espectador hi pot trobar.

Si mirem el creixement de Netflix durant la pandèmia, veurem que la seva gran expansió ha estat per països on no havia arribat i on no existien pantalles cinematogràfiques (l’Aràbia Saudita n’és un exemple). En canvi, hi ha una dada curiosa: el darrer any, Netflix va perdre més de 400.000 abonats als Estats Units i al Canadà. Va començar a baixar als dos països on va néixer i es va imposar la cadena. Entre les raons que han motivat aquesta caiguda hi ha el fet que s’ha posat en crisi la fidelització d’alguns fans d’algunes sèries de què no s’han anunciat les temporades. El segon factor és que, fins ara, comprava molt de material de les grans majors, però, el darrer any, aquestes han vist que els resultava millor crear les seves plataformes. Twenty Century Fox ha creat Star, Warner ven els productes a HBO Max i Disney ha creat Disney +. La tercera raó està relacionada amb els continguts: un part dels subscriptors veu que una quantitat essencial de la plataforma són sèries fast food. Cada setmana, apareixen moltes sèries mediocres de baixa qualitat que han cansat certs espectadors. Aquesta petita crisi planteja algunes coses interessants sobre Netflix com a plataforma monopoli, però també sobre el rol de les pantalles com a subsidiàries i les majors han vist que el seu futur és a l’espai domèstic. Quin cinema quedarà a les sales? Aquesta és la gran pregunta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi B. Oliva
President de la federació de productors audiovisuals Proa

“Iceta es feia fotos amb productors independents a Canes mentre els mataven amb la llei audiovisual”

Barcelona

La bellesa i el dolor

Barcelona

Canes acaba avui amb ‘Pacifiction’, d'Albert Serra, entre les favorites

canes

“Lliure i feminista”

Barcelona
cultura pels carrers de terrassa

Arrenca el Límbic d’Òmnium

El COAC premia l’edifici de fusta de Bosch-Capdeferro

Girona

Fan malbé un mural d’art urbà a tocar del Museu de l’Empordà

Figueres

Tanca la llibreria La Capona de Tarragona

Tarragona

Mor el teclista de Depeche Mode, Andy Fletcher

Barcelona