Mor als 57 anys Mark Lanegan, veu inconfusible del rock
El cantant s’havia recuperat recentment de la Covid, que el va deixar en coma durant mesos
Va ser un dels pioners de l’escena ‘grunge’ al capdavant dels Screaming Trees
El cantant i compositor Mark Lannegan, vocalista dels Screaming Trees i els Queens of the Stone Age, ha mort aquest dimarts a Irlanda als 57 anys.
“El nostre estimat amic Mark Lanegan ha mort aquest matí a la seva casa a Killarney, Irlanda”,ha anunciat un missatge publicat al seu perfil de Twitter. El breu comunicat assenyala que no hi ha “més informació de moment” sobre les circumstàncies de la defunció i ha demanat que “es respecti la privacitat de la família” de l’artista.
Our beloved friend Mark Lanegan passed away this morning at his home in Killarney, Ireland. A beloved singer, songwriter, author and musician he was 57 and is survived by his wife Shelley. No other information is available at this time. We ask Please respect the family privacy
— mark lanegan (@marklanegan) February 22, 2022
Lanegan va relatar al desembre la seva dura lluita contra la Covid-19, que el va deixar en coma durant mesos i el va situar a prop de la mort en diverses ocasions. Mesos abans havia rebutjat vacunar-se de la Covid-19 i havia difós diferents teories sobre la pandèmia.
Encara que va ser la seva experiència més extrema, no era la primera vegada que Lanegan mirava cara a cara a la mort, fruit d’una vida plena d’excessos que es van endur alguns dels seus grans amics amb els quals va formar l’escena grunge de començaments dels anys 90. Nascut a l’estat de Washington (nord-oest dels EUA), va ser amic íntim de Kurt Cobain, el prematurament desaparegut cantant de Nirvana.
Lanegan havia estat ingressat en innombrables ocasions a causa de les seves addiccions, però sempre va aconseguir superar-les.
Al llarg de la dècada de 1990, el cantant va combinar els seus discs amb els Screaming Trees, un dels grups pioners del grunge però amb un toc psicodèlic, amb les seves primeres aventures en solitari.
Però van ser les seves col·laboracions amb els Queens of the Stone Age, al començament d’aquest segle, les que li van donar una major projecció, especialment per la seva participació en l’àlbum Songs for the deaf (2002).
La banda de Josh Homme va exhibir amb comptagotes el talent de Lanegan, tant en discos com en actuacions en directe, però la seva veu cavernosa va arribar a noves audiències i es va convertir en una de les més buscades en nombrosos festivals de rock.
El seu timbre baríton característic va ser també un poderós reclam per a altres artistes allunyats del rock dur, com la cantant de Belle & Sebastian, Isobel Campbell, amb qui va col·laborar en tres àlbums.
La seva gamma de treballs conjunts a penes coneixia fronteres musicals: des del rock alternatiu de Gutter Twins, que va formar al costat del membre de Afghan Whigs Greg Dulli, a l’electrònica de Moby o UNKLE.
Les seves dotze aventures en solitari mai van gaudir del mateix èxit, però van saber guanyar-li una petita legió d’incondicionals que avui ploren la seva pèrdua.
