L’ull cinèfil de Nazario

“Podria haver triat el cinema, però vaig optar pel còmic. Primer, perquè sé escriure i dibuixar, i segon, perquè m’hauria barallat amb tothom. M’agrada que les coses quedin exactament com vull i això m’ho permet el dibuix.” Això ho explica el dibuixant Nazario, que ha estat triat per la Filmoteca de Catalunya per programar l’activitat Carta Blanca, que inclou xerrades i diverses sessions de projeccions.

Autor que ha fet servir molts element cinematogràfics, tant tècnics com d’inspiració, el seu amor pel cinema l’hauria portat a proposar un centenar de pel·lícules, però el concepte del cicle no anava per aquest cantó i ha hagut de frenar-se fins a parar en onze títols, que ha dividit entre pel·lícules de cinèfil i altres de cinèfil de mirada homosexual.

Nazario explicava ahir al bar de la Filmoteca la seva passió pel cinema. “Quan era a Sevilla, de jove somiava a veure cinema de la mena que podia veure al cinema Vida, com ara El cuchillo en el agua, de Polanski, cosa que vaig poder fer quan van anar a viure a París, on em passava tot el dia veient cinema.”

Quan es va instal·lar a Barcelona, Nazario vivia prop del carrer Mercaders, al barri de la Ribera, on es va situar la Filmoteca durant uns anys. “M’hi passava moltes hores i em cruspia cicles molt underground, que poca gent resistia, però a mi m’agradava molt”, explica.

La tria que ha fet s’enceta el 5 d’abril amb Die Puppe (1919), d’Ernst Lubitsch, en què per primera vegada al cinema una nina esdevé l’objecte de desig. En faran la presentació Nazario i el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, i hi haurà l’acompanyament musical de J.M. Baldomà

En una sessió doble es presentaran Les aventures del príncep Achmed (1923), en què s’utilitza la tècnica d’animació del paper retallat, i El circ de Calder (1964), de Carlos Vilardebó. “Són dos films que en certa manera tenen molt a veure amb el còmic”, diu Nazario.

Com a estrena total es presentarà Faunos, de Pol Merchan, sobre el món de Nazario. Del mateix director es projectarà Pirate Boys.

També es projectaran No és pervers ser homosexual, pervers és el context, film que va crear força polèmica en la seva estrena (1971), de Rosa von Prunheim; Morocco (1930), de Sternberg, amb Marlene Dietrich i Gary Cooper; la fricada Vegas in Space (1991); Le Plaisir (1952), de Max Ophuls; Gerontophilia (2013), de Bruce la Bruce, sobre un noi a qui agraden els homes grans, i Desig en la pols, un esbojarrat i poc típic western en què participa Divine, destacada icona queer.