Llibres

La calamarsada impedeix igualar el Sant Jordi 2019

Empar Moliner i Sánchez Piñol han estat els autors amb més vendes en ficció, i Toni Cruanyes i Sílvia Soler, en no-ficció

L’afluència ciutadana i les vendes durant la setmana de Sant Jordi han estat similars a les d’abans de la pandèmia, però les perspectives del Gremi de Llibreters de superar-les i tot han quedat frustrades per les intenses calamarsades que han caigut al matí a Barcelona, on es concentra la part més important del negoci.

La llista dels llibres més venuts en les categories de ficció, no-ficció i narrativa infantil i juvenil, tant en català com en castellà, no ofereixen gaires sorpreses respecte al que feien preveure les preferències dels lectors al llarg de la setmana, tot i que el Gremi adverteix que “en vista que el mal temps ha interromput una part de la diada, no s’ha pogut fer una estimació exacta de les vendes de cada categoria”, de manera que algunes posicions són compartides per dos títols.

Segons aquest rànquing, doncs, elaborat a partir de les dades facilitades per les llibreries del Gremi de Llibreters de Catalunya i amb la informació recollida per LibriRed, el sistema automatitzat que obté dades de diferents punts de venda de Catalunya, entre llibreries independents i cadenes majoristes, el llibre més venut de ficció en català és Benvolguda, d'Empar Moliner (Columna), seguit d’El monstre de Santa Helena, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana), i Mamut, d’Eva Baltasar (Club Editor 1959), junt amb Quan s’esborren les paraules, de Rafel Nadal (Columna). En no-ficció, també en català, la llista l’encapçala La Vall de la Llum, de Toni Cruanyes (Destino), al davant de L’alegria de viure, de Sílvia Soler (Univers), i Crims: Llum a la foscor, de Carles Porta.

Pel que fa a la ficció en castellà, el més venut ha estat Roma soy yo, de Santiago Posteguillo (Ediciones B), igualat amb El libro negro de las horas, d’Eva García Sáenz d’Urturi (Planeta), seguits d’El mapa de los anhelos, d’Alice Kellen (Planeta) i Violeta, d’Isabel Allende (Plaza & Janés). En no-ficció en castellà, han destacat, per aquest ordre, Por si las voces vuelven, d’Ángel Martín (Planeta); Cómo hacer que te pasen cosas buenas, de Marian Rojas Estapé (Espasa), i La muerte contada por un sapiens a un neandertal, de Juan José Millás i Juan Luis Arsuaga (Alfaguara).

En literatura infantil i juvenil, els de més requesta han estat Catalanament, de La incorrecta (Montena); La princesa, el drac i el cavaller desarmat, de Joan Turu (El Cep i la Nansa), i La meravellosa i horripilant casa de la iaia, de Meritxell Martí Orriols (Combel). En castellà, Las Perrerías de Mike 1. Mikecrack y la Estrella Maldita, de Mikecrack (MR Ediciones); Antes de diciembre, de Joana Marcús (Montena), i El semen mola (pero necesitas saber cómo funciona), d’Anna Salvia i Cristina Torrón, Menstruita (Montena).

La Cambra del Llibre ha valorat positivament el nou model organitzatiu de la superilla a la ciutat de Barcelona, que ha aglutinat les parades de llibres i roses en 12 espais professionals repartits en 7 districtes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen