El Museu de Lleida guanya una taula gòtica
El col·leccionista Joan-Artur Roura, afectat pels conflictes amb Aragó, diposita una obra que va adquirir a París
La peça, del segle XV, s’atribueix al pintor Francesc Solives, oriünd de Banyoles
Els conflictes per l’art entre Catalunya i Aragó han afectat profundament el Museu de Lleida. La sortida de les obres originàries del monestir de Sixena i de les parròquies de la Franja han deixat mutilades les seves col·leccions. Arrel d’aquests fets tristos i dolorosos, alguns col·leccionistes han tingut gests per mirar d’omplir els buits que han quedat en el seu discurs: Antoni Gelonch, Tatxo Benet i, el darrer mecenes, Joan-Artur Roura, que va adquirir en una subhasta de París una obra gòtica i ara l’ha dipositat a l’equipament lleidatà.
Roura té una motivació: està decidit a recuperar obres de la història de l’art català per desar-les en els museus del país, cosa que ja ha fet al Museu de l’Empordà i al Museu Episcopal de Vic.
La taula de la Mare de Déu, el Nen i santa Anna, de la segona meitat del segle XV, que ha ingressat el Museu de Lleida s’atribueix a l’artista Francesc Solives, de qui fins ara només es coneixien dues obres, i les dues procedents de les terres de Lleida. Són el retaule emplaçat en origen al santuari de Santa Maria de la Bovera (Guimerà, Urgell), que es conserva al Museu Episcopal de Vic, i el retaule de la capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), que fa una setmana ha tornat al seu espai després d’haver estat restaurat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix.
De Solives hi ha escassa documentació. L’historiador de l’art Alberto Velasco aposta per ell com a autor d’aquest compartiment que es va posar a la venda a la capital francesa. Oriünd de Banyoles, i més tard habitant de Tarragona, el seu origen gironí ha deixat rastres en la taula, ja que hi apareix representada la calcària nummulítica o Pedra de Girona. A la Girona medieval, hi va haver tota una indústria al voltant d’aquesta roca amb què estan construïts alguns dels seus edificis històrics, com la mateixa Catedral.
Velasco adverteix que caldria fer un estudi exhaustiu de Solives, seguidor de l’estil del pintor barceloní Jaume Huguet, perquè sospita que existeixen més obres d’ell atribuïdes equivocadament a altres autors.
Mentre, al Museu de Lleida ja gaudeixen de la seva última incorporació que, com les dels darrers temps, incloses les que han promogut altres museus catalans, especialment el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), reforça el seu relat. La Mare de Déu, el Nen i santa Anna s’exposarà fins l’11 de setembre a l’espai 0 i a partir de llavors s’integrarà en la mostra permanent.
L’estat de conservació de la taula (167 x 88 cm) és bo i s’han preservat els pinacles i el marc de la part inferior, a diferència del de la part superior. Això permetria deduir que al damunt hi hauria una altra taula, que no s’ha conservat, i que probablement faria referència a una escena de la vida de la Verge, o un Calvari, si es tractés de la taula principal del carrer central d’un retaule.
