Cultura

Crítica

música

Artilleria sonora a favor de la pau

Després d’haver format part en els anys 70 i 80 d’un dels grups de rock més importants de l’antiga Iugoslàvia, Bijelo Dugme, Goran Bregovic (Sarajevo, 62 anys) es va reinventar a partir del 1989 –l’any de la caiguda del mur de Berlín– com a autor de música cinematogràfica, sobretot formant tàndem amb Emir Kusturica en pel·lícules com ara El temps dels gitanos i Underground. Des de llavors, Bregovic s’ha convertit en un dels principals propagandistes de la música balcànica: una etiqueta simplificadora, tenint en compte la gran varietat de pobles i cultures que conviuen als Balcans, però que ha tingut força repercussió a tot el món, inclosa Catalunya, on la música balcànica té molts adeptes, també en el sector de la fusió mestissa.

Goran Bregovic fa dues dècades que visita els escenaris catalans amb una certa regularitat i formacions canviants. Si en el seu debut al Palau de la Música, el 2001, va actuar acompanyat per 27 instrumentistes, tres veus búlgares i el Cor Masculí de Belgrad –quan érem rics i excessius–, dijous ho va fer a l’Auditori de Girona, pels 10 anys del Festival Ítaca , amb la seva Orquestra de Casaments i Funerals: 9 músics a l’escenari, inclosos Bregovic, vestit de blanc com gairebé sempre, i les germanes búlgares Ludmila i Daniela Radkova, vocalistes tel·lúriques que van animar la part final del concert amb els seus balls, com també ho van fer alguns dels seus companys. Els huracanats vents de l’orquestra van accedir a l’escenari tocant entre el públic, per obrir el concert amb Vino tinto, cançó en castellà que al seu últim disc, Letters from Sarajevo, canta Bebe, deixant anar coses com “Crees ser un experto en el amor/ Por favor.../ Rara vez tienes el control/ Eyaculación precoz!”. La festa va continuar amb un altre tema en castellà, Presidente, que Bregovic va gravar amb els Gipsy Kings. Durant uns cent minuts, bisos inclosos, l’orquestra no va baixar la guàrdia, amb un ritme trepidant, marcat amb contundència per Muharem Redžepi (tambor i veu), i alguns èxits de la casa com ara Gas Gas.

Per als bisos, van quedar una cançó relacionada amb la Primera Guerra Mundial (Yeremia, amb la gent cridant “Artilleria!”), un himne partisà de la Segona Guerra Mundial (Bella ciao) i l’explosiva Kalasnjikov, d’Undeground, en què Bregovic va demanar al públic que cridés “A la carga!”, però per la pau, ara que ens amenacen amb la Tercera .

Goran Bregovic
Auditori de Girona, dijous 12 de maig. Festival Ítaca


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.