Cultura

Canes 2022: Zombis per a una revifalla

‘Coupez!’, de Hazanavicius, obre avui el Festival de Canes, que busca l’esplendor anterior a la pandèmia i que, a concurs, presenta el nou film d’Albert Serra

El festival programa el cineasta rus exiliat Kirill Serebrennikov i ‘Mariupolis 2’
Albert Serra hi serà present amb un misteri de 165 minuts rodat a Tahití: ‘Pacifiction’

Pot semblar una inauguració més pròpia de Sitges, però el cas és que el Festival de Canes comença avui amb la projecció de Coupez!, un film del francès Michel Hazanavicius (The artist) sobre un grup d’amics que, tancats en un edifici abandonat, participen amb certa desgana en el rodatge d’una de zombis fins que reben la visita d’uns “morts vivents autèntics”. Va de zombis, però, de fet, Coupez! exerceix el vampirisme: és un remake del film que el japonès Shinichirô Ueda va dirigir l’any 2019 amb el títol internacional One cut of the dead.

Parlant de títols, Hazanavicius (i, és clar, els productors de la pel·lícula, a causa d’una petició ucraïnesa assumida per la mateixa direcció del festival) van canviar l’original, Z (comme Z), perquè la Z, fins fa poc associada a films i sèries de zombis, s’ha convertit en un símbol que dona suport i encoratja la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus a les ordres de Putin.

Una comèdia sobre morts vivents, doncs, inaugurarà (fora de concurs) la secció oficial de la 75a edició d’un festival que espera revifar-se després que la pandèmia obligués a suspendre’l el 2020 i a retardar-ne la celebració fins a principis de juliol (les dates tradicionals són al maig) el 2021: una edició amb les sales mig plenes a causa de les mesures anticovid i, de fet, amb la meitat del nombre d’assistents habitual. El virus sembla que ha deixat de ser una amenaça, però hi ha la guerra a Ucraïna. La direcció del Festival de Canes no ha volgut mantenir-se’n aliena condemnant la invasió russa i bandejant els directors, els productors i fins i tot els crítics pro Putin, de manera que l’únic cineasta rus que hi presentarà un film serà Kirill Serebrennikov, que, a principis d’aquest any, es va exiliar a Alemanya després dels seus llargs problemes amb la justícia (va ser condemnat per malversació de fons públics en relació amb la seva gestió del Teatre Gogol de Moscou), que ell sempre ha vinculat a la seva posició crítica respecte al règim del seu país. Després de presentar-hi Leto (2018) i La grip de Petrov (2021), el també director teatral tornarà a la secció oficial competitiva amb Zhena Chaikovskogo, a propòsit d’Antonina Miliukova, l’esposa efímera de Txaikovski.

Hi haurà presència del cinema ucraïnès, sobretot en la secció paral·lela Un Certain Regard, mentre que en l’oficial, però fora de concurs, s’hi ha afegit a última hora Mariupolis 2, de Mantas Kvedaravicius, capturat i assassinat per l’exèrcit rus l’abril passat. El cineasta lituà havia tornat al Donbass per retrobar-se amb les persones que havia filmat entre el 2014 i el 2015 per a la realització de Mariupolis. La seva companya, Hanna Bilobrova, es va poder endur les imatges filmades per Kvedaravicius, que volen donar testimoni de la guerra de la “manera més allunyada possible de l’agitació dels mitjans de comunicació i dels polítics”, segons el comunicat emès pel festival.

Sospitosos habituals

La secció oficial a concurs donarà cabuda als nous films de diversos directors habituals a Canes, entre els quals hi ha alguns guanyadors de la Palma d’Or: els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne, el romanès Cristian Mungiu, el suec Ruben Östlund i el japonès Hirokazu Koreeda. També hi haurà lloc per a altres cineastes recurrents, com ara el canadenc David Cronenberg, que, a Crimes of the future, confronta el seu actor més estimat, Viggo Mortensen, amb dues actrius especialment atraients, Léa Seydoux i Kristen Stewart, en un film futurista en què experimenta de nou amb les metamorfosis humanes; el sud-coreà Park Chan-wook; el francès Arnaud Desplechin, i la també actriu Valeria Bruni Tedeschi, que, a Les Amandiers, evoca els seus anys de formació teatral amb Patrice Chéreau. Aquesta 75a edició serà la del retorn d’un altre home de teatre, el napolità Mario Martone, que hi durà Nostalgia, en què un home retorna a Nàpols després de quaranta anys d’absència.

Es fa estrany que un altre napolità, Pietro Marcello, no formi part de la secció oficial (tenint present la seva consagració amb una adaptació lliure i potentíssima de Martin Eden, de Jack London) i que, com a compensació, inauguri la Quinzena de Realitzadors amb L’envol, rodada en francès. Això mentre que un altre italià que ha sovintejat el festival, el gran Marco Bellocchio, aportarà vint anys després de Buongiorno, notte una nova aproximació al cas Aldo Moro en una pel·lícula (també es presenta com una minisèrie, però s’exhibirà en sales cinematogràfiques) de cinc hores de durada anomenada Esterno notte.

També retornaran a la secció oficial competitiva el nord-americà James Gray, amb Armagedon time, i el polonès Jerzy Skolimowski, amb Eo, en què mostra el món a través dels ulls d’un ase. Una cosa que s’ha de celebrar és que, finalment, hagin entrat en la secció oficial a concurs dues cineastes (el Canes oficial continua lluny de la paritat) extraordinàries: Claire Denis i Kelly Reichardt. I, sens dubte, que Albert Serra també hi sigui present, amb Pacifiction (un misteri de 165 minuts rodat a Tahití), després de passar per totes les seccions de Canes: revelat amb Honor de cavalleria l’any 2006 en la Quinzena de Realitzadors, hi va tornar dos anys després amb El cant dels ocells, abans d’entrar a la secció oficial, però fora de concurs, amb La mort de Lluís XIV (2016), i de presentar Liberté (2019) a Un Certain Regard. Una alacantina, Elena López Riera, debutarà a Canes amb el seu primer llargmetratge, Agua, programat en la Quinzena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.