Cultura

Mirador

Dir les Ítaques

Morales i Jurado estan biografiant grans figures que seran clàssics, com Llach i Carlos Cano

Amb la perspectiva dels anys, l’obra d’artistes com Lluís Llach i Carlos Cano creix amb el temps. Supeditats i encadenats a disfuncions com la dictadura o l’absurda indústria de la música, portar la cultura i la poesia a través de la seva germana bessona, la música, cap al gran públic ha estat una heroïcitat. Al nostre país ho van fer Llach, però també Serrat, Raimon, Bonet, Ibáñez, Muntaner i molts altres. Ara es troba a faltar aquesta empenta de sumar les dues disciplines i sovint trobem que músics que saben tocar s’acompanyen de lletres pràcticament analfabetes. Per aquest motiu, acostar-nos de nou la història i la imatge de grans figures nostres és una manera de tornar a recuperar uns estils, de treure els vinils de les fundes i escoltar de nou Cano i Llach. No els decebran i percebran nous matisos: “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, / has de pregar que el camí sigui llarg, / ple d’aventures, ple de coneixences.”

Aquesta Ítaca idealitzada interpretada per Llach inspirat per Kavafis i Carles Riba és més que un viatge, és “al cor la idea”. I amb aquest sentiment, el veterà fotògraf Juan Miguel Morales –un photo hero de les nostres revistes– i el seu company Omar Jurado ens han ofert un conjunt de llibres que han desembocat a Món Llach (Mina), que no va tenir la visibilitat que es mereixia a causa de la pandèmia, i Carlos Cano. Voces para una biografía (associació de l’artista amb la col·laboració de la Diputació de Granada), que va sortir fa uns mesos. Es tracta de dos volums biogràfics a través de les diferents etapes de les llargues trajectòries del malaguanyat Cano i del retirat musicalment Llach. Dues obres majors en unes belles edicions pràcticament en format de long play. El llibre sobre Cano surt gairebé 22 anys després de la seva mort i es va fer amb la idea de celebrar els 75 anys que hauria fet el gener del 2021. Són més de 300 pàgines amb testimonis de diferents artistes, familiars, amics i activistes socials i polítics que el van conèixer i que van compartir la seva trajectòria intensa o que senten la influència de la seva obra absolutament viva i propera. Estem parlant d’un gran equip recopilat per Morales i Jurado, i que va des de Juan de Loxa, Paco Ibáñez, Luis Pastor, Lluís Llach, Manuel Gerena, Santiago Auserón, Benito Moreno, Martirio i Passión Vega fins a Alicia Sánchez, María de los Ángeles Infante, Diego Cañamero, Antonio Burgos, Ian Gibson, Fernando Bellver, Antonio Gala, Fernando González Lucini i Amaranta Cano, entre altres. Més de cinquanta personalitats que teixeixen de manera cronològica les etapes vitals i artístiques de l’artista. Els textos s’acompanyen d’una selecció de fotos, retrats de Carlos Cano i altres imatges que il·lustren les paraules dels testimonis, preses íntegrament per Morales i amb estrofes de Cano, entre ells el poema inèdit Indio, que Cano va escriure per a un projecte de llibre fotogràfic de Juan Miguel Morales, col·laborador de l’artista granadí durant un lustre, en la seva última etapa, que finalment va quedar al calaix. L’influent Gonzalo García Pelayo diu en un dels pròlegs que “Carlos segueix viu en els seus enregistraments, va crear estils, en va fusionar diversos i en va revitalitzar altres com la cobla que ha tingut després una difusió extraordinària, sobretot al sud”.

Juan Miguel Morales ha estat membre de l’equip responsable de fotografia de les revistes del Grup Enderrock des del 1994, fotògraf del festival de cançó BarnaSants i autor de diverses portades de discos de Carles Cano, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, entre molts altres.

Com a presentació del seu llibre sobre Cano, Juan Miguel Morales ens diu: “Jo vaig néixer a Almeria. Va arribar per primera vegada a casa de Maru, la meva mare, un disc de Carlos Cano a finals dels anys setanta. El va portar la meva germana Marié. Aquell LP es deia A la luz de los cantares i a la portada apareixia Cano no gaire ben il·luminat, però amb aquell esvalotat cabell arrissat, llarg, suggerint aires de valentia i veritat, que no era poc en aquells anys. Les cançons d’aquell disc, iròniques, reivindicatives i tendres, em van impactar. Des de llavors Carlos s’instal·laria a la meva vida, per sempre, com tantes altres veus imprescindibles que formarien part no només de la banda sonora de la meva vida, sinó d’aquesta petita legió de mestres i mestres que des del cant popular tant m’ajudarien a desenvolupar-me com a persona.” Morales ha estat un apassionat del seu treball i la seva vida és també una biografia de la música actual. Aquestes biografies de Llach i Cano així ho corroboren.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.