Cultura

Jordi B. Oliva

President de la federació de productors audiovisuals Proa

“Iceta es feia fotos amb productors independents a Canes mentre els mataven amb la llei audiovisual”

Aquesta llei porta la producció independent directament al patíbul
Treballem amb els advocats per elevar la nostra queixa a la Comissió Europea

Amb l’èxit del film animat Josep encara recent, Jordi B. Oliva (1972) va accedir l’abril del 2021 al càrrec de president de la federació catalana de productors audiovisuals Proa. Periodista que va treballar durant nou anys a la secció de Món d’aquest diari, avui parla en representació de la Plataforma Audiovisual de Productores Independents (PAP), que aplega el 90% d’aquest sector a tot l’Estat, inclòs Proa. La paraula indignats queda petita per expressar com se senten amb la nova llei audiovisual, aprovada dijous al Congrés gràcies sobretot al vot del PSOE i l’abstenció del PP.

Quin paper ha tingut en tot aquest tema el ministre de Cultura, Miquel Iceta?
El ministre Iceta no ens ha ni tan sols contestat. I, més greu encara, Iceta es feia fotos amb productors independents a Canes mentre els mataven amb la llei audiovisual. Mentre s’estava tramitant la llei al Congrés, se’n va anar a Canes a omplir-se la boca i fer-se fotos amb creadors i productors independents, dient que amb la llei, cap enrere no hi anirem. Senyor Iceta, la llei ha de servir per anar endavant, ni tan sols val per quedar-nos com estem.
Quina valoració fan de la llei que s’ha aprovat?
La valoració no pot ser més nefasta, perquè la llei ja era dolenta quan va arribar al Congrés. No ens van fer cas als productors en cap de les esmenes que vam presentar per millorar la llei i l’esperit de la directiva europea. Al Congrés hi va arribar una llei que era dolenta. Però el cop final que va donar el govern socialista, afegint-hi una esmena que ells van anomenar tècnica, que va ser definitiva per convertir el text en una estocada a tota la producció independent.
Per què?
Fins ara, els productors independents érem les empreses que, arriscant el nostre capital, donàvem veu al nou talent, al talent femení, i ara, sota el suposat nom de productor independent, les productores Atresmedia i Telecinco poden afavorir-se dels avantatges de la producció independent, i això equival a ser receptors del 5% d’obligatorietat d’inversions de les plataformes que estableix la nova llei. Atresmedia i Telecinco són el duopoli que existeix en aquest país. Ahir al Congrés es va constatar que el PSOE i el PP posen els seus interessos partidistes per sobre dels interessos de la cultura a Espanya.
Hi va haver algun magnat que posés el peu a la porta abans que s’aprovés la llei tal com estava?
Hi ha hagut la mà de les televisions privades. Ens consta que s’han assegut amb el govern i, arran d’aquestes converses, la llei de sobte els ha afavorit. Sospitem el perquè. La seva potència mediàtica és molt superior a la que podem tenir els productors independents, i a l’hora de triar a qui enfadar, prefereixen tenir-los contents a ells, encara que nosaltres hi sortim perdent.
Quin preu en pot acabar pagant la producció independent?
Estem fent càlculs de pèrdues de llocs de treball directes d’unes 25.000 persones a tot l’Estat espanyol, i indirectes, moltíssims més. Són uns càlculs molt aproximats, però si són equivocats, aniran a l’alça. El més preocupant és que s’està generant un ecosistema en el qual tota la comunicació, tant dels mitjans informatius com de les pel·lícules i qualsevol altre gènere audiovisual, pot quedar reduïda a les mans de dos grans grups. I això no és bo, ja no només per a les productores independents; no és bo ni per a una democràcia madura ni per a la cultura de cap país. Recordem que als Estats Units, als anys cinquanta, amb les lleis antitrust, les productores no podien tenir control sobre l’exhibició. Aquí de cop ens trobem que amb la irrupció d’aquestes suposades productores independents, però que són dependents de les televisions privades, poden acabar omplint tota la graella televisiva, i, per tant, llençant els mitjans que més els interessa i enfocant-los cap a un discurs monolític i centralista.
Quins canvis havia d’introduir la nova legislació, segons les directives europees?
La normativa europea pretenia establir el marc legal d’obligatorietat d’inversió de les plataformes. La llei antiga era del 2010 i les plataformes no existien. Aquest 5% que obliga a invertir en producció independent, que recordem que és un dels més baixos de tot Europa, ha estat pactat perquè moltes de les plataformes ja ho compleixen. El que nosaltres diem és que, ja que és tan baix, assegurem-nos que va realment a la producció independent, a les obres que donen veu al nou talent, noves directores, noves guionistes, visió local, diversitat cultural i de llengua... Perquè si deixem que decideixin quines pel·lícules es fan les televisions privades, es basaran en uns paràmetres econòmics que faran que no surtin pel·lícules com Alcarràs, un drama rural d’un poble de Lleida parlat en català que pot ser un desastre econòmic. Qui ha apostat per aquesta pel·lícula? Una productora independent. O Albert Serra mateix, ovacionat a Canes durant vuit minuts. L’ha tirat endavant una altra productora independent.
Però Netflix, per exemple, pot invertir en produccions independents, no?
Sí, ara hem parlat molt del duopoli. Però la llei que hi havia és tan dolenta que considerava producció independent els encàrrecs de Netflix. Si anava a una productora i li deia que fes una sèrie, comptava dins del 5%, però els drets se’ls quedava Netflix, i, per tant, el capital cultural i intel·lectual sortia d’Espanya. Aquesta llei afavoria un espoli de la propietat intel·lectual. Alerta amb com fem les lleis, perquè ens estem abocant a un desert cultural.
Han dit i insistit que aquesta llei incompleix les directrius europees. Ho denunciaran als tribunals?
Des de la setmana passada estem treballant amb els nostres advocats, tant aquí com a Brussel·les, per veure com elevar a la Comissió Europea la nostra queixa i que intervingui per recuperar l’esperit de la llei. Això és el més greu, la llei que ha passat Pedro Sánchez, amb la connivència dels seus socis del PP, va en contra de l’esperit del que defensa la directiva europea. El que pretén defensar és justament la diversitat cultural a Europa, enfront de la globalització dels Estats Units. Per defensar-la, aposta perquè els estats membres inverteixin en la indústria local i en les llengües de cada un dels països. Aquesta llei fa tot el contrari: afavoreix una indústria que té la seu als Estats Units i un duopoli al qual no li interessa gens ni mica la diversitat cultural i lingüística.
Abans dels tribunals queden opcions?
El Senat ha de ratificar la llei, seguirem lluitant perquè no ho faci, i finalment ha de tornar al Congrés per a l’aprovació definitiva, i hi tornarem. No baixarem la guàrdia perquè creiem que aquesta llei, no és que deixi la producció independent a la corda fluixa, la porta directament al patíbul.
La llei garanteix una presència del català més gran en la producció independent?
El tema de les llengües oficials diferents del castellà sempre l’hem defensat des de Proa com a part de la diversitat cultural de la creació. Estem convençuts que no hi ha millor defensa per al català que la producció independent, que és el que crea les obres en origen en català, no les subtitula o dobla per una quota. El productor independent és el millor garant per al català.
Aquest fons de 15 milions de què es parla per a produccions en català, basc i gallec es notarà?
Tots els ajuts que siguin per promocionar la producció independent són benvinguts, però no volem que se’ns tapin les demandes principals amb xifres que després s’han de concretar. No estem demanant subvencions, estem demanant inversió en la producció independent per poder crear en les nostres llengües.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.