Cultura

El cineasta de la Guerra Civil

La Filmoteca dedica una exposició de Jaime Camino a partir del seu fons documental, dipositat a l’arxiu

“Camino ha de quedar a les històries com el gran cineasta de la Guerra Civil”, diu Riambau

“Jaime Camino és un dels referents ineludibles i ha de quedar a les històries com el gran cineasta de la Guerra Civil. La meitat de la seva filmografia està centrada en aquest període i va fer aportacions molt interessants a diferents èpoques.” Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, historiador cinematogràfic i amic personal del director fins a la seva mort, subratlla aquest vessant de la carrera de Jaime Camino (1936-2015), amb títols com España otra vez, La vieja memoria, Els nens de Rússia, El llarg hivern... “Ell va néixer el 1936, i per tant, els records de Les llargues vacances del 36 no són els seus records, els hi va explicar la seva mare d’altres nens”, comenta Riambau.

Teo Camino, el fill del cineasta, va dipositar la seva documentació a l’arxiu de la Filmoteca, que ara li dedica fins al 23 d’octubre l’exposició Jaime Camino. No tan de pressa! a la seu del Raval, i algunes projeccions. La mostra té “un doble origen”, explica Esteve Riambau a aquest diari. Per un costat, el material de Jaime Camino dipositat a la Filmoteca. “D’una altra banda, és un guió que vam escriure el Jaime Camino i jo el 2007. Jo acabava d’escriure un llibre sobre la seva obra, ens coneixíem de feia molt de temps. En acabar el llibre, al Jaime li va agradar molt i em va proposar treballar junts. Em va proposar fer un guió autobiogràfic de com ell mateix s’havia reflectit en les pel·lícules.”

La pel·lícula no es va arribar a fer. “El 2012 vam inaugurar la nova seu de la Filmoteca –recorda Esteve Riambau–. Jaime Camino va ser un dels padrins de la inauguració, vam fer una exposició sobre la Guerra Civil i el cinema en què ell tenia protagonisme, i el 2015 va morir. Poc després, el seu fill Teo va donar a la Filmoteca tot el fons documental del seu pare.”

El 90% de l’exposició prové d’aquest fons (fotos, guions, materials de treball...). El pròleg de la mostra s’inspira en una escena de la pel·lícula Llums i ombres. “És el nen, Jaime, d’esquena, mirant Las meninas i entrant dins el quadre, que és el que tots hem volgut fer alguna vegada”, explica Riambau, que també és el comissari de l’exposició. “Representa el nen Jaime Camino que entra al seu univers.”

L’exposició està dissenyada en sis àmbits representatius de la filmografia de Camino: la Guerra Civil espanyola, la infantesa, la música, els feliços seixanta, la dificultat d’estimar i la mort. Hi ha cartells de les pel·lícules, fotografies de rodatge, textos de Jaime Camino i un curtmetratge de deu minuts a cada àmbit, que es projecta en una pantalla. Aquests curts han estat escrits i dirigits per Esteve Riambau i inclouen escenes de pel·lícules, imatges actuals de localitzacions, extractes d’entrevistes, fragments de textos de Jaime llegits pel seu fill Teo... El títol de l’exposició, Jaime Camino. No tan de pressa!, remet a un dramàtic episodi de la seva biografia: “És la frase que va dir el pare de Jaime Camino a l’ambulància després que, quan estava dinant, un tendal es va desprendre amb el vent i un pal li va donar un cop al cap.” El director de la Filmoteca destaca la riquesa de l’arxiu de Jaime Camino que tenen dipositat: “Hi ha un material tan ric que la feina va ser triar i donar-li forma.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.