Arts escèniques

Crònica

Inauguració del Grec

Cent per cent al Grec

Nederlands Dans Theater és ideal per inaugurar el festival. Fiabilitat del 100%, com el 1988.

El cotó no enganya, deia un anunci de desengreixant de rajoles. El Grec torna a oferir el 100% de les localitats, després de dos anys en què només la tossuderia del festival va evitar que s’anul·lés el 2020 (davant el panorama internacional de baixades de persianes generalitzades) i que el 2021 jugués amb les fluctuacions del 50 al 70% d’aforament, gràcies a la primeres tongades de vacunes. Ahir, l’alcaldessa Ada Colau amb la consellera Natàlia Garriga i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, van compartir amb una àmplia representació artística (des dels coreògrafs Marcos Morau i Lali Ayguadé al director Àlex Rigola) una nit als peus de Montjuïc. A l’antiga pedrera reconvertida en amfiteatre, les graderies lluïen el 100% de les localitats. Aquest és el Grec que s’ha comminat a ser el de la recuperació de públic, un cop neutralitzada la mortalitat gràcies a la vacunació i la immunitat de ramat. Sigui com sigui, ja es pot garantir, amb un 100% de seguretat, que als jardins del Grec lluirà els propers dies una verdor ben potent, inspirant-se en aquells jardins romàntics del Generalife. Diumenge, per cert, el Teatre Clàssic fan una mirada a El burlador de Sevilla (per cert, ahir, Xavier Albertí, director d’aquest muntatge i exdirector del Grec i del TNC, figurava entre els convidats).

Nederlands Dans Theater és una companyia ideal per inaugurar el festival Grec (avui repeteixen). Amb una fiabilitat del 100%. Ja ho van demostrar el 1988 amb peces de Jiri Kylian i Nacho Duato ballant sobre la veu en directe de Maria del Mar Bonet. La renovació constant de la companyia manté l’energia i un minimalisme que no narra però sí que evoca. Els cossos executen cada moviment amb tiralínies, cada posició de braços i cames queda enfocada. En les tres coreografies es plantegen peces corals, amb petits duets o trios, però sempre dins d’una marea conjunta de moviment que atrapa l’atenció de l’espectador. En el programa que es va poder veure ahir per primer cop, a més hi afegien tres elements complementaris: el treball orgànic de Marina Mascarell (que ja havia tastat els nervis com a assessora de moviment a El poema de Guilgamesh de La Perla29 (2018); l’energia magnètica del treball de Sharon Eyal i Gai Behar a Bedroom folk, i una peça històrica de William Forsythe, (One flat thing, reproduced), estrenada el 2000 i amb 14 ballarins desplaçant-se a una velocitat increïble.

La NDT va de menys a més. D’un treball amb vuit ballarins (sense rols definits) que transformen l’skyline i proven de trencar els desplaçaments més harmònics, a una altra amb els dotze cossos i la llum com a única resposta a una música omnipresent. Tanquen les 20 taules que són l’espai d’una revolució de moviments, (a 78 r.p.m.) que evolucionen a través de 14 ballarins (i un altre grapat d’artistes que ni van sortir a saludar però que van intervenir en el desplaçament sorollós de les taules).

Mascarell es pregunta com contemplar una posta de sol en un horitzó en descomposició. Ahir a l’amfiteatre del Grec es va acomiadar el dimecres amb una aclamació del 100%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA