Arts escèniques

Art curricular per a tothom

El CoNCA impulsa la Carta de les Arts en l’Educació, que vol universalitzar l’art dins de l’horari lectiu d’escoles i instituts. Educació, Universitats i Cultura hi donen suport

La Carta de les Arts en l’Educació persegueix la creació d’un pla nacional específic

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha presentat la Carta de les Arts en l’Educació, amb el suport de les conselleries d’Educació, Cultura i Universitats i el de les altres administracions (les quatre diputacions i també les entitats municipalistes). L’objectiu és aconseguir que totes les arts formin part del currículum dels alumnes en escoles i instituts. La carta, que estableix un observatori per anar detectant millores i completant una planificació dels objectius, proposa fins a 63 punts (que engloben els més de 170 que van sorgir del fòrum l’abril passat, amb més de 400 participants) per desplegar un ambiciós projecte que, a més, pretén tenir continuïtat un cop s’hagi aprovat. Hi ha prevista, per exemple, una segona edició del fòrum per al 2024. La carta és una de les prioritats del nou equip que lidera, des del 2019, aquest organisme.

S’han alineat els astres per poder avançar un pla que fa anys que es reclama, com a mínim des del sector cultural. Per exemple, fa una dècada que l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya plantejava la formació com un dels camps professionals d’un artista i, avui, aquesta acció és pràcticament impossible (si no ha estudiat alguna altra carrera universitària com literatura o esports). Educació, per la seva banda, sempre s’ha tancat a ampliar l’horari per afegir matèries (fins ara, l’art només hi té entrada a través de música, dibuix o esports). L’accés ara es deu al fet que les arts es presenten com a eines transversals connectores de sabers, al servei de l’educació per competències.

El Departament d’Universitats també entén que és necessari millorar la formació dels futurs professors en matèries que avui poden valdre per desenvolupar les competències dels estudiants. El vicepresident del CoNCA i exdirector de l’Institut del Teatre, Jordi Font, està eufòric perquè per primera vegada s’han reunit les administracions implicades, entre les quals s’ha obert el diàleg. Per Núria Iceta, també membre del CoNCA i coimpulsora del pla, el repte d’aquesta institució és fer de frontissa per apropar “administracions, territoris i disciplines” entre si.

Democratitzar la cultura és una exigència del nou pacte de l’estat del benestar i, per poder arribar a tots els estaments, cal formular-ho des de l’educació obligatòria. És per això que Cultura ha incrementat l’aposta i veu amb bons ulls aquest projecte del CoNCA. Que es difongui cultura contribueix que el jove guanyi seguretat en el seu creixement personal, comparteixi i socialitzi mirades comunes dins i fora de les classes i que tingui uns referents comuns, transversals, més enllà dels seus referents socials i familiars.

El CoNCA va iniciar aquest pla el 2019. Ha anat investigant i buscant els millors models a partir de conèixer els programes més ambiciosos a Europa i també acumulant projectes que es van prodigant a Catalunya, gràcies a voluntats de determinades escoles, ajuntaments i entitats que vinculen artistes en aquests projectes. En l’estudi i redacció de la carta, hi han participat les principals expertes en la matèria (com ara la Fundació Bofill i InterArts), però també hi han intervingut mestres, com en el fòrum de l’1 i 2 d’abril. El nombre d’aportacions que s’han acabat afegint pràcticament dobla el que tenien previst, i això que els relators provaven de desactivar els projectes que topaven amb els altres (per no encallar la dinàmica de treball).

No s’amaga pas que aquest compromís amb la cultura i l’educació obligarà a incrementar la despesa del govern. En comptes dels 880 euros per habitant en despesa educativa (17,52%) a Catalunya, s’aspira a créixer com en altres territoris capdavanters, com ara el País Basc (amb 1.390 euros per habitant, un 24,25%), Andalusia (993 euros per habitant, un 23,56%) i el País Valencià (1.091 euros per habitant, un 21,22%).

Algunes recomanacions

Tot i que la majoria de punts són molt oberts, es demana que hi hagi un cert reequilibri “entre ciències, humanitats i arts, a raó d’un 33% cadascuna”. La carta subratlla la necessitat que les arts també siguin més presents en la formació del professorat. Tot i que l’objectiu principal és que les arts entrin en l’horari lectiu, també es vol garantir que hi hagi una àmplia oferta escolar arreu i que sigui accessible per a tot l’alumnat: fora de l’horari lectiu (tardes, caps de setmana, vacances) i “al llarg de la vida”, superant “inèrcies centralitzadores”.

En aquesta mirada transversalitzadora de les arts, es potenciarà la hibridació i que desapareguin les jerarquies (que tinguin la mateixa transcendència la música i les arts visuals que les arts escèniques i audiovisuals).

La intenció final és elaborar, amb l’acord de tots els nivells administratius, un nou pla nacional de les arts i l’educació que tingui en compte les diferències socials, econòmiques i de diversitat territorial. Font remarca que cal “induir l’alfabetització artística al conjunt de la població i, a l’escola, és un objectiu absolutament fonamental”.

LA XIFRA

63
recomanacions
apareixen en la Carta de les Arts en l’Educació, que vetlla per una educació inclusiva, renovadora i equitativa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA