Les crisis i la festa

Fellini va gravar 8 i mig, amb la incògnita de si seria finalment una pel·lícula, o mitja. Acumulava vuit realitzacions i aquesta va coincidir amb una crisi creativa. El 2013, Oriol Broggi es va atrevir a fer una peça de nova creació intuint l’abisme de la crisi creativa, com Fellini. Hi emergien fragments de pel·lícules dels anys cinquanta italianes i també retalls d’obra. L’actriu Màrcia Cisteró va recordar ahir que no tenien clar on trepitjaven. Va resultar una celebració festiva, que va aconseguir l’èxit del públic. I, quasi una dècada més tard, Wajdi Mouawad, director artístic de La Colline (i dramaturg fetitxe de La Perla 29), els va convidar a fer una temporada a París. Van tenir un èxit notable en una producció que va evitar els números de circ del 2013 (“a França dominen molt més aquesta disciplina”, avisa Broggi) tot i mantenir el català i la barreja d’idiomes.

Aixecar de nou l’obra, amb part de repartiment nou, ha comportat la transformació d’aquell quadre fragmentat, aquest 2022. D’entrada perquè abans l’actor Pablo Derqui interpretava el paper de director italià. I ara és l’actor italià Enrico Ianniello qui assumeix el rol de Fellini, amb el seu català amb cantarella italiana.

Com en moltes obres de La Perla 29, hi ha moltes picades d’ullet al públic més fidel. Per exemple, el quadre de Giornata particolare que es va fer en el 28 i mig original acabaria convertint-se en un muntatge interpretat per Derqui, Clara Segura i Màrcia Cisteró, el 2015. Montse Vellvehí, que signa un dels moments èpics amb el passeig a cavall per l’escenari, repetiria amb Bodas de sangre, el 2017.

Oriol Broggi admet el risc de l’amfiteatre Grec, on ja van estrenar El poema de Guilgamesh el 2018: “És màgic i perillós” perquè aporta una relació amb l’entorn preciós però cal molta precisió de l’espectacle per captar l’atenció del públic. Assumeixen el repte amb canvis importants, com ara eliminar la lona del fons que amagava a la Biblioteca de Catalunya (en la versió original) una estructura que recordava la Cinecittà, on rodava Fellini.

Oriol Broggi ha treballat amb la buidor de Peter Brook. En aquesta peça, hi ha molts elements que s’amunteguen i que ho distancien d’aquell teatre d’actors i paraula. Però, tot i això, el director hi veu relació perquè quan van idear aquest espectacle de creació sortien de moltes propostes inspirades en Brook. I s’estranyava com una personalitat habitual a Barcelona, des del 1983, i que ha influenciat tant una generació d’artistes és pràcticament un desconegut per als més joves.