Art

David Loewe retrata el Cadaqués menys turístic

El fotògraf barceloní inaugura demà una exposició a l’hostal Cristina

El fotògraf David Loewe (Madrid, 1973) inaugura demà a l’hostal Cristina (19 h), a la Riera de Sant Vicenç de Cadaqués, l’exposició Cada que és?, que desvela la visió més íntima del poble fora de la temporada turística. Les seves fotografies en blanc i negre, que es podran veure fins al 20 d’agost, mostra una mar sense barques, amb cels tempestuosos batuts pel vent i carrers blanquíssims i solitaris que harmonitzen arquitectura i paisatge. Loewe, fotoperiodista establert a Barcelona i visitant assidu de Cadaqués, es va proposar mostrar el poble lluny de la massificació gairebé com un joc amb els amics, per veure si reconeixien certs llocs inapreciables durant l’estiu, i ha acabat convertint el treball en una reflexió sobre “el Cadaqués desconegut”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA