Altres

QUIM MUNDET

ESTUDIÓS DE LA HISTÒRIA DE CASSÀ DE LA SELVA

“El mas Frigola era un dels més forts”

“Va matar molts propietaris de masos veïns, que van ser establerts als Frigola; així van poder augmentar el patrimoni”

“Els pergamins en català són sobretot relatius als casaments; allò era sagrat”

Ha estat gaire laboriosa la transcripció d’aquests pergamins?
Com que estic jubilat m’hi he pogut anar dedicant. Alguns pergamins estan en mal estat i no es llegeixen i els altres me’ls ampliava a l’ordinador.
N’hi havia en llatí?
Sí, però un llatí catalanitzat que s’entenia bé. Els que són en català són sobretot relatius a casaments entre famílies. Havia de quedar clar que allò era sagrat. S’especificava el dot que la dona aportava al marit, però també les condicions per recuperar-lo si el matrimoni fallava. També són en català les concòrdies entre veïns, com per exemple les que fan referència a la construcció dels recs madrals entre propietats. Com que la zona és inundable, les canalitzacions servien per desviar l’aigua a les rieres.
Què ha descobert del mas Frigola?
La família va ampliant el patrimoni, i el 1348, quan hi ha la pesta negra, aquest mas persisteix. Era un dels més forts. Com que molts propietaris de masos veïns moren, el monestir de Sant Feliu els estableix als Frigola. Hi va haver una desaparició de masos important, dels 30 que potser hi havia en el segle XIV als 10 o 12 que quedaven en el segle XV. El mas Frigola i el mas Oller han arribat fins a l’actualitat, però llavors devien tenir unes proporcions molt més petites.
Algun altre pergamí important?
N’hi ha un del 1384 en què el monestir de Sant Feliu estableix el mas Vilabella als Frigola, que ja devia ser important perquè van pagar 5.250 sous barcelonesos. El responsable del mas Vilabella era l’encarregat de recollir els censos de la resta dels masos del veïnat. A més, tots tenien l’obligació de fer una sèrie de treballs agrícoles per al mas Vilabella: llaurades, poda de vinyes, verema, sega de blat.
S’ha trobat amb més curiositats?
Gràcies als testaments t’adones que la gent era molt creient. De misses en deien una barbaritat. Hi havia uns vincles que obligaven el mas a pagar les misses per l’ànima del difunt cada any. Una cosa curiosa és que després de l’enterrament la família convidava parents i amics a fer un àpat al mas, on se’ls entregava un pa. Durant la cerimònia també es feia caritat d’un pa als assistents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona