Arts escèniques

ROBERT TANNION

DIRECTOR ARTÍSTIC DE ‘CRYSTAL’ DEL CIRQUE DU SOLEIL

“El gel arracona els límits dels artistes”

Cal revisar la qualitat del gel contínuament: els patinadors artístics el volen més fred i els patinadors extrems, una mica menys
Arran de l’aturada durant gairebé dos anys per la covid, hi ha artistes del Cirque du Soleil que han deixat de fer gires

El Cirque du Soleil alterna les temporades a Barcelona entre les funcions de carpa (que ha traslladat a l’Hospitalet de Llobregat) i les de pavelló, que manté al Palau Sant Jordi. Ara, tot just després de Nadal, signen una breu estada d’un espectacle estrenat el 2017 i que (tot i els dos anys d’aturada per la covid) ja acumula més de 800 funcions. Aviat és dit. La multinacional del circ contemporani quebequès, que va demostrar que es pot fer acrobàcia de risc amb aigua plovent a l’escenari a Luzía, ara ensenya que és possible fer trapezi volant calçant patins de gel.

És la primera vegada que Cirque du Soleil presenta un espectacle sobre gel?
Sí, exacte. És la creació número 42 de la companyia.
Sorprèn perquè el circ clàssic de números sí que fa anys que el proposa.
El que m’agrada és com el Cirque du Soleil se l’ha fet seu, amb questa barreja d’alt nivell d’acrobàcia aèria amb el món del patinatge, i no només l’artístic, en parella, sinó també amb formes contemporànies, com l’extrem skating [el patinatge extrem]. I aquesta coreografia que va d’acord amb la història de la narrativa de Crystal
Fins ara, els espectacles que es feien en pavellons eren una mena de transformació dels espectacles de carpa. Hi havia l’‘Alegria’ versió pista i versió pavelló, per exemple. Ara, si és nou, vol dir que trenca aquesta tradició. O, potser ja se n’havien donat altres casos?
Ara mateix no sé si hi ha altres peces que no venen de l’adaptació de pista. Aquest cas, sí, és nou. Era evident que si volíem fer una acció sobre una pista de gel, calia fer-ho des d’un pavelló. El que passa és que la primera creació es feia a les pistes d’hoquei sobre gel americà, que té unes dimensions molt més grans. Als Estats Units, on es va estrenar Crystal, n’hi ha una pila. Però per sortir de gira en llocs on no hi ha tantes pistes de gel, calia reduir les dimensions per poder-ho fer una mica més viable.
Però a Barcelona sí que hi ha pistes d’hoquei sobre gel, tot i que és probable que tinguin un aforament molt més petit que les pistes americanes, on hi ha molta més tradició... Heu buscat altres emplaçaments a Barcelona? Per què anar al Palau Sant Jordi si el Barcelona Teatre Musical, que també és municipal, fa anys que està tancat?
No ho sé. Caldria preguntar-ho a l’equip de Cirque du Soleil, però habitualment s’acorda amb molt temps de previsió. La veritat és que el Palau Sant Jordi és un emplaçament ideal per als nostres espectacles, perquè té unes dimensions molt adequades.
Hi cabria la versió original? Les dimensions de la pista són prou àmplies, no?
Sí, però sempre adaptem la pista a les dimensions del xou. Si no hi ha gel en un pavelló, treballem amb una altra empresa que ho habilita sempre amb les mateixes dimensions. Ara he descobert que podem regular les condicions del gel, cosa que jo desconeixia (soc australià, no en sabia res de res [riu]). Ara sé que els patinadors artístics el volen una mica més fred i els patinadors extrems, una mica menys.
Per a l’espectacle cal fer gel artificialment. Cirque du Soleil sempre procura projectar valors en els seus xous. Com es fa compatible amb aquesta despesa d’aigua?
Ara mateix, som a Hannover (Alemanya) i fem servir el gel artificial, que instal·lem. Mirem de controlar totes les condicions: la temperatura de fora, la de dins... El nombre de persones, amb un aforament de 3.000 a 4.000 persones, hi ha d’haver algú mesurant la temperatura, que va canviant en una sola funció al vespre. És essencial que el gel estigui en bones condicions. Si no fos així, podria afectar la seguretat dels artistes.
I sobre l’afectació de la petjada ecològica. Com es mira de reduir? Es té en compte?
És un tema que tenim molt present. No puc parlar en nom de la companyia, perquè supera la meva responsabilitat de director de Crystal. Però, pel que fa al gel artificial, tot el material que es fa servir el reutilitzem i traslladem a cada nova ciutat. També procurem contractar molts treballadors de la ciutat per reduir desplaçaments de personal. Contractem un centenar de persones per al muntatge i desmuntatge de l’escenografia. Mirem de fer compatibles tots els aparells, fins i tot amb els possibles canvis amb els transformadors entre els Estats Units i Europa. No es compra i s’instal·la nou cada cop, sinó que es reutilitza.
Concretem sobre ‘Crystal’. La imatge de circ sobre gel és una mirada que apropa molt al ballet. Cal combatre-ho, equilibrar-ho o fer que hi jugui a favor?
El que no podem fer és evitar aquest vincle. Ja existia abans. El patinatge artístic, però, només hi és si ens serveix per explicar la història. Tots els elements que entren a l’espectacle han de servir per explicar aquesta història. Ara, el patinatge extrem no té res a veure amb l’artístic, que es pot relacionar més fàcilment amb el monopatí: és tot un exercici de càrdio (de cor). Jo no sé com ho aguanten. És alt risc, i hi ha un número en què un d’ells fa un salt de quatre metres, baixant per rampes. És d’aquells números en què, com a director, no puc respirar fins que s’acaba.
Circ d’alt risc sobre gel... Comporta més lesions?
Sempre hi ha alguna caiguda (és gent lliscant pel gel) o ensopegada, però res greu.
Quina vida ha tingut ‘Crystal’ fins ara?
A l’octubre, vam fer el cinquè aniversari. Es va estrenar el 2017 als Estats Units. La setmana passada vam superar la funció número 800. Quan arribem a Barcelona serà la ciutat 23 de la gira del remuntatge. Des del principi, ha passat per 124 ciutats. Es va reposar als Estats Units i ara fem gira europea per ciutats com ara Montpeller, Rotterdam i altres ciutats alemanyes. Tenim places pendents com ara Màlaga i Pamplona abans del Sant Jordi. Després de Barcelona, continuarà la gira per Europa i hi ha prevista alguna altra part del món, però no ho puc avançar.
Quan parleu del “remuntatge”, deu ser perquè es va aturar a conseqüència de la covid...
Vam estar gairebé dos anys aturats. Vam aturar la gira a Glasgow. Abans del remuntatge, vam destinar dos mesos a preparació física a Mont-real. Van anar venint dels diferents països; alguns tenien més fàcil el desplaçament que d’altres, per raons sanitàries. Vam aprofitar per dedicar molt temps a l’entrenament físic.
Això pel que fa als artistes. També deu haver desaparegut la restricció d’aforament al públic, arreu del món, no?
Vivim en el nostre propi protocol. Fem tests regularment, diverses vegades a la setmana. Si apareix, es desplega el protocol covid, però sí que s’ha anat relaxant moltíssim. Quan ens entrenàvem, ho havien de fer amb mascareta. Un em deia: “Com puc fer un triple salt mortal amb una màscara?” I jo li deia: “Potser haurem de revisar-ho.” Però el que és segur és que no se la podia treure. Calia fer-ho així per evitar riscos; si no, al final no podria actuar ningú.
Els artistes són generalment reticents a actuar com exigia l’autoritat sanitària.
Com a la societat, hi ha opinions molt diverses sobre les vacunes i les mascaretes. Però, al final, teníem molt clar què calia fer per tenir el luxe de tornar a actuar davant del públic.
Ara es deu valorar molt més el que fins llavors havia estat considerat “normal”.
L’aturada va fer que algunes persones decidissin abandonar el Cirque du Soleil o deixar de fer gires; es trobaven molt còmodes vivint a la seva ciutat. Els que van tornar sí que han viscut un gran canvi de perspectiva. Valorem molt més el que fem. Al final, la nostra feina és efímera i ho compartim amb un grup de persones en directe, durant dues hores. Això sempre és molt fràgil i ho hem de valorar cada dia. Abans dèiem: “Tenim deu funcions aquesta setmana.” Ara diem: “Caram, que tenim deu funcions aquesta setmana!!” Ho celebrem perquè vam estar molt temps aturats durant la pandèmia i no ens agradava.
Parlem dels efectes. Per canviar el vestuari ràpid, els mallots tenen cremalleres de dalt a baix. Per fer acrobàcia, porten uns grampons als guants.
En el procés de creació, hi ha hagut diverses etapes d’investigació. Es van preguntar, per exemple, com podien fer acrobàcia de terra amb aquesta superfície. Van explorar tipus de sabates, grampons que donin seguretat. Perquè no és només trobar com es pot fer sinó també que puguem validar que és còmode i segur per als artistes. És molt racional que desconfiïn de fer un flic-flac sobre el gel i els has de donar seguretat. Després, igualment, cal acostumar-s’hi i reaprendre certes tècniques. Per exemple, hi ha el nostre número de trapezi volant. La noia el fa amb patins de gel. Això vol dir que els peus li pesen quatre quilos més i que no es pot subjectar a la barra com faria amb els peus. Necessiten temps per arraconar els seus límits. I que a la frase “No es pot fer” es pugui respondre amb un “No es pot fer, ara”, perquè es brindin alternatives a superar el repte i decidir com es podrà fer finalment.
Quina és la trama del personatge de ‘Crystal’? Viu un malson?
Tot i que la història es concreta en el personatge Crystal, acaba sent una història universal, sobre l’autodescobriment i sobre trobar la teva pròpia veu. El personatge se sent poc compresa per la família i els amics (com ens ha passat a tots en algun moment de la vida). Surt de casa per patinar en un llac. I cau. En aquest viatge de 30 segons en què tocaria el fons, es reviuen les dues hores d’espectacle: es troba amb el seu reflex per enfrontar-se a les seves ombres i fa un repàs del passat però també cap al futur: “Què passaria si...” Al final, ella es pregunta si renuncia a la vida o decideix lluitar-hi. El que toca emocionalment és la seva decisió per lluitar-hi. Però tots tenim un repte que hem de superar. Al final ens toca el cor, no només per l’espectacularitat sinó perquè la història és humana. I jo, com a home blanc de 52 anys, m’identifico amb Crystal.
Cirque du Soleil és una companyia que integra artistes de tot el món. Com esteu vivint el conflicte amb la invasió d’Ucraïna?
En la nostra bombolla, convivim 93 persones de 25 nacionalitats i parlem divuit idiomes. Tenim gent de l’equip de Rússia, Bielorússia i Ucraïna que estan vivint-ho, moment a moment. Jo els vaig preguntant contínuament com es troben i què està passant a la seva família. Nosaltres els estem ajudant en tot el que podem, també a les famílies, per garantir el seu benestar.

Connectar-hi tot i la fredor d’un pavelló

Robert Tannion admet que s’obre un univers quan s’entra en una carpa del Cirque du Soleil, i que és més difícil de generar aquesta empatia en un pavelló com el Palau Sant Jordi. Per això, són clau els 15 minuts previs a l’espectacle, en què a la pista van apareixent personatges anònims, que generen un vincle amb els espectadors perquè s’hi veuen representats. De mica en mica, va emergint el còmic i la música per anar bastint una connexió que s’allargarà durant les dues hores de xou. Pel director artístic de Crystal (hi treballa des del 2019), com a espectador sabia que un espectacle d’aquesta factura garantia una qualitat en tot el material i tota la proposta escènica. I que impedia sortir d’aquella mena de remolí d’emocions. “No és com en alguns teatres convencionals on seus i al cap de dos minuts ja et desentens de la història i vas pensant on aniràs a sopar després.” La connexió al Cirque de Soleil és imprescindible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona