El despertar de la ciutat dormitori
TV3 emet avui el documental de Joan López Lloret ‘L’Hospitalet, simfonia d’una ciutat’, que posa imatges al ressorgir de la població
El 1948 l’Hospitalet tenia 64.289 habitants i molts camps de conreu. El 1968 ja sumava 198.448 habitants i ja era el que se’n diu una “ciutat dormitori”, amb un entramat urbanístic construït amb el desgavell propi del desarrollismo franquista. Ara en té més de 274.000 i encara arrossega molts problemes, però, com somia un dels entrevistats del documental L’Hospitalet, simfonia d’una ciutat, sembla que la ciutat dormitori es desperta”. TV3 emet aquesta nit en el programa Sense ficció (23.10 h) el documental dirigit per Joan López Lloret.
El títol ret homenatge a la pel·lícula Berlín, simfonia d’una ciutat (Walter Ruttmann, 1927) i intenta captar, amb una mica més d’una hora de metratge, el moment de grans transformacions que viu la ciutat: hi ha un pla per cobrir les vies de tren que la divideixen, les fàbriques han estat abandonades, diversos artistes s’han instal·lat en el que s’anomena un “districte cultural”, s’hi construeixen nous edificis...
Joan López Lloret (Barcelona, 1969), director de documentals com ara Hermanos Oligor i Encants: diari d’un trasllat, explica en una entrevista a El Punt Avui que el projecte neix d’una iniciativa seva “juntament amb la productora i Meri Collazos Solà, la coguionista”, que és la seva “parella i va viure a Baltimore en el moment de transformació de la ciutat”. Van detectar similituds amb el que passava a l’Hospitalet: “Una ciutat molt complexa, amb les onades d’immigració que hi ha hagut al llarg dels anys, el desordre urbanístic... Ens van venir ganes de fer alguna cosa.”
Fer el retrat d’una ciutat en moviment no és una tasca fàcil: “Fa cinc anys vam rodar les primeres coses i ja hi havia aprovat el pla per cobrir les vies, però encara no s’ha posat en marxa. Hem hagut de variar una mica el plantejament perquè pensava que tindríem plans de les obres. Hem fet servir bastant les imatges de dron per retratar aquesta partició de la ciutat. Vaig fer un documental sobre Belfast i el procés de pau a Irlanda del Nord i em van agradar molt les preses aèries dels murs de la ciutat i les vies de l’Hospitalet me les van recordar, aquestes particions de la ciutat. M’expliquen que de vegades era més fàcil anar a Barcelona que a l’altra part de l’Hospitalet.” Les vies que divideixen la ciutat són tota una metàfora: “Hi ha barreres culturals i socials fortes, les vies han marcat la distribució dels barris de l’Hospitalet. I hi ha altres barreres com poden ser la Gran Via i l’antic carrilet, que ara és una ronda per on van els Ferrocarrils de la Generalitat, també fan altres subdivisions. Els barris han anat creixent amb aquestes condicions i de vegades hi ha poca relació entre la part de dalt i la part de baix de la ciutat.” Li recorda una altra ciutat dividida famosa: “L’exemple que tenim al cap és la divisió del mur de Berlín. Les barreres arquitectòniques d’un territori creen divisions socials i culturals.” Cal tenir en compte, però, que “els murs divideixen, però també protegeixen”. “Impedeixen anar a un lloc, però també impedeixen que vinguin altres a fer mal o envair el territori.”
Artistes i gentrificació
Joan López Lloret retrata tota una sèrie d’artistes que s’han instal·lat en antigues fàbriques abandonades. Amb el suport de l’Ajuntament de l’Ajuntament de l’Hospitalet, està sorgint un districte cultural, semblant als que hi ha a Brooklyn o Mont-real.“Un altre ingredient important del documental és que partint d’aquesta ciutat trinxada per les infraestructures ferroviàries i d’altres tipus, i després de l’abandonament dels edificis industrials, és normal que vinguin grups d’artistes, com va passar al Poblenou.El procés el fa atractiu, a l’Ajuntament li agrada la idea de tenir artistes a la ciutat perquè és una cara amable d’una ciutat dormitori, però això fa que les immobiliàries s’interessin per construir-hi i comencen a pujar els preus. Està passant a molts territoris del món.”Aquesta activitat cultural va ser en el projecte des del principi, explica el director: “Una de les primeres coses que vam rodar és la trobada de districtes culturals de fa cinc anys a l’Hospitalet. Et venen a mostrar el que s’ha fet en altres territoris i en principi és una idea atractiva i interessant. El cas més conegut és el de Brooklyn, però també hi ha hagut districtes culturals a Mont-real i molts altres llocs del món. De tota manera, falta veure les llums i les ombres, com es desenvolupa i qui se n’aprofita.”El documental inclou imatges i referències a la història de l’Hospitalet que serveixen per comprendre el present: “És important per entendre el sentiment de la gent de l’Hospitalet”, opina el cineasta. Algunes imatges històriques són del documentalista valencià Llorenç Soler, que es va interessar per la immigració i les classes humils. L’atzar ha fet coincidir la mort de Soler, a principis d’aquesta setmana, amb l’estrena del nou documental. “Havia estat professor seu, va cedir dos petits fragments de les seves pel·lícules, que reflectien l’emigració a la perifèria de Barcelona –explica Joan López Lloret–. És un cineasta que va captar molt bé aquell moment.” La sessió d’estrena del documental, divendres a l’Auditori Barrades de l’Hospitalet, va estar dedicada a la memòria de Llorenç Soler.
