Cultura

Guanyar força des del marge?

El CoNCA mostra com el canvi de direcció del Lliure amplia la dependència de l’administració al 88%

La caiguda de públic, del 2018 al 2021, és notable: de 107.115 a 49.181 espectadors

L’Avaluació Estratègica del Teatre Lliure (2018-2021) que ha elaborat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) clarifica negre sobre blanc què ha significat el canvi de direcció del Teatre Lliure amb la dimissió de Lluís Pasqual i la incorporació de l’equip de Juan Carlos Martel. El 2018, el total d’ingressos va ser de 8,6 milions (78,6% d’aportacions públiques). El 2021 els ingressos eren de 8,2 milions (88,6% d’aportacions públiques). La diferència principal és que ha deixat de ser un teatre d’exhibició de produccions alienes (del 42% el 2018, al 29% al 2021). I de créixer les coproduccions catalanes (del 13,2% al 33,3%). La programació de Martel es va decantar, des del seu codi ètic fins a la programació dels marges, a trencar sostres de vidre. El CoNCA dona un suport explícit al nou projecte artístic (“que no és habitual”, aclaria Vinyet Panyella, la presidenta del Consell de les Arts). Tot i això, reconeix que és necessari que el Lliure recuperi l’autofinançament, sigui amb la venda d’entrades (s’ha passat de 107.115 a 49.181 espectadors) o amb l’impuls del mecenatge. La reducció d’activitat ha fet que el cost d’estructura repercuteixi amb el 63% de la despesa, quan el 2018 era del 56,7%.

L’avaluació que ha fet el CoNCA al Lliure se suma a les que han fet en altres equipaments com el Liceu, el MNAC, el TNC o el Palau de la Música. Ha estat casual que en l’anàlisi del Lliure hagi coincidit el canvi de paradigma postPasqual. Evidentment, l’equip de Juan Carlos Martel també ha patit el daltabaix de la Covid, que ha tergiversat probablement la perspectiva de creixement de les arts en viu des dels marges. El Lliure, segons reconeix l’informe, va ser àgil gràcies a ser fundació i a la seva capacitat de transformar accions en digital (“el teatre va tancar però la creació i el pensament podien continuar”, deia Martel ahir al vespre en el debat posterior al Lliure). El CoNCA demana a l’equipament del Teatre Lliure que diversifiqui la seva activitat fora de Barcelona i que elabori un pla estratègic i un contracte programa. Panyella admetia que, ja el 2022, el Lliure ha obert una nova línia de Perspectives amb la Diputació de Barcelona.

Sobre els sostres de vidre, l’avaluació demostra l’increment d’autoria i temàtica de gènere (les direccions femenines han passat del 15 al 37%). Pel que fa a joves, ha passat a haver-hi una programació nul·la específica a adreçar-s’hi el 8,3%. L’increment juvenil ha passat del 18 al 27%. Tot i això, ahir Martel aclaria que “qualsevol esforç és poc per tenir públic jove; ara, no crec amb els talls: la gent no neix i mor cada 10 anys”. En canvi, en aquests tres anys, s’han reduït els espectacles comunitaris, i no hi ha hagut el tomb a mostrar la diversitat cultural del país.

LES XIFRES

22
per cent d’augment
de direccions femenines, segons el CoNCA. El 2018 va ser del 15% i el 2021, del 37%.
9,2
per cent d’augment
en públic juvenil. El 2018 era el 18,5%; el 2021 va ser el 27,8% (d’un total molt menor).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.