Pere Martínez: flamenc lliure
Si busques Pere Martínez a les plataformes no hi trobes, de moment, cap disc al seu nom, però sí una multiplicitat de participacions en diversos projectes que mostren la naturalesa inquieta i desacomplexada del cantaor de Sant Cugat del Vallès: ha publicat dos discos amb el grup de flamenc jazz Los Aurora, l’últim dels quals és el recent La balsa de la Medusa ; en va gravar un altre amb el quartet BCN Clarinet Players; forma part també del projecte Libérica, liderat per Manel Fortià, una brillant reinterpretació de cançons tradicionals catalanes; ha gravat amb la Cobla Marinada i Vicens Martín un disc de cançons per la llibertat i la reivindicació dels drets humans, pendent de publicació, ha treballat amb orquestres simfòniques com ara l’OBC i té també en cartera una trobada amb una big band. “Tot suma. Jo disfruto molt de totes aquestes experiències, que cada cop afronto com un petit repte. Aquesta varietat de formats em fa entendre diferents parts de la música en directe”, explica Pere Martínez, que sempre parteix de flamenc i sempre hi torna, perquè “em porta a un lloc únic”. Avui actuarà al Sunset Jazz Club de Girona (20 h), en un recital de cante amb la guitarra d’Edgar Platón, que obrirà l’últim cap de setmana del festival FlamenGi.
Format entre els tablaos i el Taller de Músics, on també ha estat professor, Pere Martínez no ve d’una família flamenca. “La meva família és del sud, però del sud de Catalunya, de Tarragona [riu]. Al meu avi, que tenia arrels murcianes, sí que li agradava el flamenc. Però he estat jo el que he anat a buscar el flamenc... o el flamenc m’ha trobat.” Quan se li demana una influència de joventut, parla del sabadellenc Duquende.
A l’últim Mercat de la Música Viva de Vic, hi va presentar Records, un treball en què aporta aires flamencs a composicions de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet. Es plasmarà al març en el seu primer disc com a solista. Ja tocava.
