Un compositor dels de veritat

La Salle Narcís Bonet de l’Schola Cantorum de París va acollir, aquest divendres, un acte-concert de presentació de la integral de les Cançons per a veu i piano del compositor i pedagog Narcís Bonet (1933-2019) que ha publicat enguany l’Editorial Dinsic . En un primer moment podria sobtar-nos, des de Catalunya, que una institució pedagògica tan prestigiosa com l’esmentada hagi volgut posar a una sala el nom del qui va ser també germà de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, mort el passat mes de juny, com també haver celebrat aquesta sessió Bonet. Però a París, Narcís Bonet, gairebé quatre anys després de la seva mort, segueix mantenint un prestigi i una estima inextingibles. El mateix director de l’Schola Cantorum, Michel Denis, ho va voler deixar clar: sense el suport i mentoria de Bonet, l’Schola Cantorum avui no existiria. Bo seria que, des del principat, se’ns contagiés una mica aquesta admiració per Bonet, que va llegar-nos unes meravelloses cançons defensades, en l’acte, per la seva esposa, la soprano Hélène Bonet-Giraudier . Reconegut per Igor Markevitch com un compositor dels de veritat, malgrat haver esmerçat la majoria dels seus esforços en el camp de la pedagogia, com ho demostra el fet d’haver arribat a ser el successor de la mítica pedagoga Nadia Boulanger (1887-1979), les seves composicions encara són una anomalia en les nostres programacions. Per sort, el proper 17 de gener al Palau de la Música Catalana , el Cor Madrigal, que dirigeix Pere Lluís Biosca, interpretarà la seva cantata de Nadal, escrita per a cor, cor infantil i orquestra, Ho sap tothom, i és profecia, amb text de J.V. Foix (1893-1987), que amb justícia pot considerar-se una cantata nadalenca genuïna per als països de parla catalana.

Com que som més nacionalistes que patriotes, en arribar el Nadal ja sabem com el nostre panorama musical és capaç d’interpretar i programar fins a la sacietat un oratori de pasqua de Händel (El Messies) o bé excelses mostres bachianes. Si fóssim patriotes de debò, però, hauríem de ser capaços d’interpretar amb normalitat aquesta obra de Bonet com també altres com El pessebre de Pau Casals o La nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon, per no parlar dels centenars d’obres nadalenques del nostre patrimoni històric que dormen als arxius en espera d’una exhumació i interpretació. En el cas de la cantata de Narcís Bonet, aquesta va ser estrenada el 3 de desembre de 1972 i cinquanta anys després es podrà tornar a escoltar el proper gener en un concert que també serà un homenatge al fundador del Cor Madrigal, l’enyorat Manuel Cabero, mort el gener d’enguany.