Mor Toni Batllori, ninotaire

La nit de divendres, poc després de lliurar la seva última tira d’opinió política (sobre la despesa en defensa), va morir Toni Batllori, víctima d’un càncer, a Teià, on vivia. Humorista gràfic, Toni Batllori, de 71 anys, era autor des de fa 30 anys de la tira diària política Ninots, publicada a La Vanguardia. El mateix diari ho va fer públic.

Nascut a Barcelona el 1951, era fill del dibuixant de còmics Antoni Batllori i Jofré. Durant la seva trajectòria, va publicar diversos llibres recopilatoris com ara Ninots: la política de 1999 en tiras (2000); Pujol: 1995-2003 (2003), amb textos de Ramón Suñé, i tres d’infantils, La màscara africana (1996), El misteri del repartidor de pizzes (1999) i La misteriosa desaparició dels xiclets (2002), tots amb textos de Jürgen Banscherus. També va il·lustrar El suc dels dies: un dietari (1996), amb textos de Raimon Obiols, i Mil millones de mejillones (2010), en què Fernando Trias de Bes narrava l’odissea política de personatges com ara Obama, Jordi Pujol i Berlusconi durant el naufragi d’un vaixell de creuer.

Al llarg de la seva trajectòria, va col·laborar en altres mitjans, com les revistes El Papus, El Patufet i El Jueves, i als diaris El Noticiero Universal, El País, Diari de Barcelona i a la secció d’esports de l’Avui.

Va rebre diversos premis com ara el Manuel Salas i Ferré (2000); el Junceda (2004), atorgat pels companys de l’APIC (Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya); el Ciutat de Barcelona (2008), i el Premi Nacional de Comunicació (2015), “per la qualitat de les seves vinyetes i l’esforç per vincular la feina amb l’actualitat, sempre en un pas de temps molt curt”.

“Perdem un intel·lectual d’esperit crític d’una gran dimensió, un ninotaire d’àmbit polític de referència al país; a Teià, també perdem la seva empenta dinamitzadora del Fons Batllori Jofré, del qual era l’ànima i el coordinador des de la inauguració, el 2003. Personalment, perdo un amic de tertúlies periòdiques que trobaré molt a faltar”, va declarar l’alcalde de Teià, Andreu Bosch.

Els que el van tractar de prop asseguren que era un creador escrupolós, que no es decidia a caçar la idea amb què faria la tira del dia fins que no n’estava ben informat. Ell mateix confessava que no era un bon caricaturista, però que feia uns gargots prou identificables amb els polítics de cada moment. I és que una de les seves grans virtuts era l’anàlisi política, sempre intel·ligent, crítica i elegant.

El 2004 li van concedir el premi internacional Gat Perich, creat per homenatjar Jaume Perich per un altre gran ninotaire enyorat, Fer, col·laborador d’aquesta casa que va morir, també als 71 anys, el 2020. Aquest premi va igualar merescudament Toni Batllori a altres ninotaires de renom, com ara Plantu, El Roto, Georges Wolinski, Miguel Gila, Forges, Mingote, Gallego & Rey i Ferreres.

Entre les moltes personalitats que ahir van fer públic el seu condol, destaquen, per haver estat el seu principal material de feina, polítics com ara Pedro Sánchez, Pere Aragonès, Carles Puigdemont, Salvador Illa, Jordi Turull... Això demostra el respecte que es va guanyar.

A més de la seva feina a la premsa, també va dedicar temps i energia a la pintura, l’escultura i la fotografia. Tres de les seves obres escultòriques ocupen espai públic: una, a l’estació de França de Barcelona; una altra, en una plaça d’Olost de Lluçanès, i la més recent, Malip. Monument a les il·lusions perdudes, a la confluència de la rambla del Poblenou i la Diagonal de Barcelona.