Mor el novel·lista Alexis Ravelo
Alexis Ravelo (Las Palmas de Gran Canaria, 1971) ha mort d’un infart avui a la seva ciutat. Era autor de novel·les i relats, a més de professor d’escriptura. Va visitar molts cops Barcelona convidat a participar al festival BCNegra o per promocionar alguna de les seves obres.
Era un home afable, d’abraçada generosa, simpàtic i xerraire, carregat de talent per a les trames negres amb tot de personatges foscos i versemblants. Un autor dels que la violència que mostrava feia mal, el sexe excitava i l’humor feia riure.
D’origen humil (cosa que mai va oblidar amb el seu tracte amb tothom), va treballar de cambrer fins que es va poder dedicar a escriure narrativa i també guions i peces teatrals.
Va debutar el 2000 amb els contes de Segundas personas. Va publicar uns vint-i-cinc títols entre relats, llibres infantils i novel·les (fins a setze), amb alguns títols com ara La estrategia del pequinés (Premi Hammett i Las Casas Ahorcadas), que tot just ara reedita Alrevés per commemorar el desè aniversari de la publicació i que, els editors, poc esperaven que sortís amb una coincidència tan trista.
Altres dels títols destacats d’Alexis Ravelo són Tres funerales para Eladio Monroy, Morir despacio, Las flores no sangran i Los nombres prestados (premi Café de Gijón).
