Palol monumental
Miquel de Palol tanca el cicle ‘Exercicis sobre el punt de vista’ amb ‘Bootes’, una novel·la amb “la intenció de fer reflexionar i revoltar”
Miquel de Palol (Barcelona, 1953) és, sens dubte, un dels nostres escriptors més monumentals en sentit ampli, valent a l’hora d’oferir les seves obres, sempre crític, inconformista i amb un nivell intel·lectual de gran altura.
Prova de tot això és la novel·la que va presentar ahir al sincrotró Alba, al parc tecnològic del Vallès, Bootes, publicada per Navona, també en edició castellana escrita pel mateix autor, que l’ha fet en paral·lel a l’original en català.
Bootes és una al·legoria de 1.280 pàgines sobre el destí de la humanitat i una metàfora despietada sobre la crueltat del poder i les injustícies de la nostra societat.
“És com una introspecció personal i de col·lectivitat”, va afirmar Palol, que va voler presentar-lo als mitjans al sincrotró de Cerdanyola del Vallès perquè per a ell “és una representació geomètrica” que li serveix com a inspiració per definir el que denomina “ciutat-màquina, que representa el resultat del capitalisme contemporani”. “La intenció és fer reflexionar i, si pot ser, fer revoltar; la meva aspiració és que els lectors se sentin en enllestir el llibre de manera diferent a com se sentien quan el van començar”, va comentar Palol.
Amb aquesta novel·la tanca la publicació dels Exercicis sobre el punt de vista, el cicle narratiu més important de l’obra de Palol –ja d’ella mateixa prolífica, tant en poesia, com en assaig i narrativa, amb obres tan importants com El jardí dels set crepuscles i El Troiacord–, en què cadascuna de les nou obres és d’un gènere diferent: Les concessions (nouvelle), Un home vulgar (apòleg), Contes en forma de L (figuracions), Gallifa (conte), Dos poetes (història); Aire pàl·lid / Palimpsest (faula), Meditacions des de Catalunya (estudis) i El testament d’Alcestis (cinta a la xinesa).
Bootes, amb una trama de ciència-ficció filosòfica, excel·leix pel seu joc amb la forma, la veu narrativa i el llenguatge, “que trenca amb els convencionalismes del gènere per exposar els convencionalismes de la societat”. Una escriptura irònica i intel·ligent que recull el millor de l’estil de Miquel de Palol.
