Cultura

Mirador

Al servei d’aquest poble

Va posar el seu talent d’escriptor al servei de l’atracció de nous públics lectors

Els qui vam tenir el privilegi de tractar en Josep Maria Espinàs també per feina (en el meu cas, com a director de l’Avui) en recordem, al costat del talent, l’exquisida professionalitat. Els articles arribaven sempre en punt, perfectament quadrats, amb una estratègia temàtica i estilística que aconseguia abraçar tots els públics. Però aquesta professionalitat, com a periodista i escriptor, era el fruit també d’una extraordinària vocació de servei. Quan Espinàs comença a escriure els anys cinquanta i començament dels seixanta, el gran problema de la cultura catalana no és que faltin grans escriptors, que hi són, sinó que falten lectors. Hi ha una expressió cultural de gran nivell, sobretot en l’àmbit de la poesia, però arriba a poca gent. El català pot quedar al marge de la cultura de masses, foragitat pel franquisme dels canals d’accés al gran públic. Hi era abans de la guerra, però la guerra i la postguerra ho ha destruït.

Quina és, doncs, la prioritat? Reconstruir-los. La novel·la és el gènere de consum més massiu, però cal construir un públic també per a la novel·la. I Josep Maria Espinàs, que ha iniciat una carrera brillant com a novel·lista, sense deixar-la mai del tot, la sacrifica en part per la feina de crear públic a través de gèneres encara més aptes per a la divulgació massiva. Agafa una guitarra i es posa a cantar. Fa anuncis. Fa lletres per a cançons que cantarà tothom, com l’himne del Barça. Escriurà per a la canalla. Buscarà la complicitat del lector amb els viatges a peu. I sobretot, entrarà amb el català als mitjans de comunicació de masses. Començant pel món de la publicitat i continuant, d’una manera constant i efectiva, en el del periodisme. Aquells articles perfectes que ens duia a la redacció de l’Avui.

Espinàs va voler ser un professional de l’escriptura, i ho va ser, en bona part perquè creia que la supervivència i la força d’aquesta cultura només s’aconseguiria quan pogués precisament tenir professionals, perquè voldria dir que hi hauria un públic receptor. Les generacions que venim al darrere hem d’agrair a Espinàs moltes coses. Els periodistes, que va crear una manera específica d’escriure articles. El conjunt dels escriptors i dels lectors, que treballés tan intensament i tant temps per dotar la cultura catalana no tan sols d’una bona oferta, sinó també d’una demanda creixent. Va posar el seu talent d’escriptor al servei de l’atracció de nous públics lectors. Que era una manera de posar-lo al servei d’aquest poble.

*Escriptor i director de l’Avui entre el 1993 i el 1996.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

patrimoni

Tarragona restaurarà les façanes de la Torre del Pretori

Arrenca el D’A Festival de Cinema de Barcelona, amb un cartell de 115 films

barcelona
CULTURA

El festival SOC de dansa urbana i Fusió de Torroella surt al carrer

TORROELLA DE MONTGRÍ

Sánchez Piñol reflexiona sobre fins on pot arribar un home per evitar la fi del món

barcelona

Més de quaranta propostes musicals a la FiM de Vila-seca

Barcelona
MÚSICA

Darrer cap de setmana del Black Music Festival

SALT / GIRONA

Laura Pausini actuarà al Palau Sant Jordi el 2024

barcelona

Gertrudis publicarà el 12 de maig nou disc

Barcelona
JAUME ARNELLA
ROMANCER

“He ensenyat guitarra a molts polítics, jo...”

BARCELONA