Llengua de savi

Vull explicar com va néixer el nom de La Campana, perquè explica la velocitat i la precisió en el pensament del Josep Maria. Si va poder fer tantes coses és perquè dominava la llengua com ningú. Tot el que va fer té relació amb la llengua. I el nom de La Campana és un bon exemple. Em va dir: “Hem de buscar un nom que tingui A, perquè és la lletra més publicitària, la A s’escampa, la I és prima, la U és subterrània... La segona cosa, és que ha de ser una paraula que tingui un gràfic que li correspongui, que no calgui escriure-la, que també la puguis dibuixar.” Crec que és l’única marca que em ve al cap que no només té un gràfic que la representa, també té un so. Quan vam començar a fer anuncis i només podíem pagar deu segons, vam dir d’eliminar “publicat per Edicions de La Campana” i posar el so. En anglès, it’s a bell, és com el meu nom. I tot això, l’Espinàs ho va fer en mitja hora en un bar. Tot rodó: La Campana, quatre A, un gràfic, un so i, a sobre, aquesta picada d’ull personal. Impressionant. Explico això perquè li diuen polifacètic, un terme que ell no podia sofrir perquè deia que era lleig. Sí que era molt intel·ligent. El que altres feien en un mes, ell ho feia en un dia. I com que no volia escriure més llibres dels que creia que havia de fer, li sobraven hores per dedicar-les als altres. I com que es divertia pensant, va fer de tot, i tot, a través de la llengua. Aquest és el llegat més important que deixa, l’amor a una llengua que, amb altres, va salvar.