Cinema

MILENA SMIT

ACTRIU PROTAGONISTA DE ’TIN & TINA’

“Vull donar veu a les dones d’aparença fràgil”

‘Madres paralelas’, ‘No matarás’ i ‘La chica de nieve’ li auguren, als 26 anys, un futur brillant com a actriu

“He d’aprendre a no emportar-me la feina a casa”, reflexiona

Madres paralelas, No matarás o la sèrie La chica de nieve marquen el camí de l’èxit de Milena Smit (Elx, 1996), una estrella fulgurant, qui sap si successora algun dia de Penélope Cruz, amb qui va compartir protagonisme al film d’Almodóvar. Tin & Tina , que arriba avui als cinemes, es mou en un registre de gènere més comercial: interpreta una dona obsessionada amb la maternitat que adopta amb el seu marit (Jaime Lorente) una parella de bessons de set anys que són uns fanàtics de la Bíblia.

La pel·lícula té un element religiós important. Això li ha fet més difícil crear el personatge?
Al principi veiem com l’avortament que té Lola li provoca una pèrdua de fe. La meva feina en relació amb la religió era desvincular-me’n totalment. El tema de la religió ha ajudat molt en un conflicte que té el personatge, la pèrdua de la fe, que topa amb l’obsessió per la religió dels dos nens que adopten, que han estat educats en un convent.
Ha construït el personatge a partir de la pèrdua de la fe?
Per a mi era important construir bé els conflictes que té al llarg de la pel·lícula: voler ser mare i no poder ser-ho i, relacionat amb això, la sensació a la societat de l’època, a principis dels vuitanta, de fracassar perquè no pot complir el paper de tenir fills i quedar-se a casa a cuidar-los.
Per què li agraden els personatges durs i amb conflictes?
Perquè sento una responsabilitat com a dona de donar veu a les dones d’aparença fràgil davant la societat però amb una valentia enorme, que sovint no s’explica. Vull donar visibilitat a aquest tipus d’històries, és una prioritat per a mi.
Pateix interpretant personatges com aquesta mare, o la periodista de ‘La chica de nieve’?
Sí, pateixo, m’implico massa en els personatges. És un treball que estic fent ara, d’aprendre a no emportar-me la feina a casa. És difícil, perquè en els meus projectes aposto per aquest tipus de trames força intenses, que fan més difícil deixar la feina al set, però ho gaudeixo igual que ho pateixo. Aprenc de cada un dels meus projectes i intento superar-me cada dia en el rodatge, fer-ho una mica millor que l’anterior. És part del meu procés d’aprenentatge com a actriu.
La part final de ‘Tin & Tina’ és terror pur. Va ser més difícil que les escenes dramàtiques?
És una barreja. Has de preparar la ment. El clímax d’aquesta pel·lícula és un pla seqüència de 20 minuts en què la ment i el cos han d’anar molt units. És un esforç físic enorme, però des del punt de vista psicològic has d’estar molt freda de ment perquè no t’afecti tot el que estàs vivint. En el meu cas, no ho he aconseguit com altres companyes més veteranes. Em faria un gran favor a mi mateixa si pogués mantenir el cap més fred.
Com prepara els personatges?
M’agrada preparar-me fent una bona anàlisi del guió, i abordar-lo molt des de la corporalitat, el to, analitzar el seu bagatge, d’on ve, què li ha passat. Aquests són per a mi els punts més importants per construir-lo.
Se sent com a actriu davant un camp obert on pot prendre moltes direccions?
Per descomptat! Sempre estic molt oberta a qualsevol proposta, a canvis de registre. També m’agrada explorar a dins meu i veure fins on soc capaç d’arribar. Soc molt jove, acabo de començar. Tinc les meves preferències, però és potser perquè encara em falten moltes coses per experimentar. M’agrada molt tot el que té a veure amb el gènere del drama, el thriller, el suspens, però fa poc he participat en una comèdia de la qual no puc parlar i m’ho he passat molt bé, vull seguir explorant aquest gènere. I una altra de les meves preferències és tot el que té a veure amb l’acció.
‘La chica de nieve’ deixava incògnites per resoldre. Tindrà continuïtat?
Sí, ahir Netflix va confirmar que farem la segona part de les novel·les de Javier Castillo, que es titula El juego del alma. No tenim data d’estrena, però tant de bo arribi aviat i puguem explicar una mica més de la història de Miren.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda