Arquitectura

Paolo Portoghesi, arquitecte contrari a la continuació de la Sagrada Família

Mor als 92 anys Paolo Portoghesi, un dels arquitectes italians més influents que s’havia posicionat contra la continuació de la Sagrada Família

El reconegut arquitecte italià Paolo Portoghesi, exponent de les corrents més postmodernistes dels setanta, ha mort als 92 anys després de deixar en el seu llegat alguns dels edificis, jardins i palaus més emblemàtics de les últimes dècades, com ara les mesquites de Roma i Estrasburg, el Palau Reial d’Amman, els Jardins de Montpeller o l’Acadèmia de Belles Arts de L’Aquila . Té grans obres escampades arreu del planeta. Portoghesi és un gran admirador d’Antoni Gaudí i el citava entre les seves grans influències.

El 1965 l’italià va signar el polèmic manifest contrari a la continuació de les obres de la Sagrada Família, que es va publicar a La Vanguardia. Entre els signants també hi havia arquitectes de prestigi majúscul, com Le Corbusier, Antoni de Moragas, Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i Ricard Bofill. “Acabar l’edifici sense l’arquitecte que el va idear és molt difícil; si es vol continuar segons el projecte de Gaudí ja no queden plànols i és un intent ple de vaguetats”, precisaven els signants en un dels fragments del text.

L’arquitecte italià, que va estudiar a la universitat romana de La Sapienza, també va ser el primer director de la Biennal d’Arquitectura de Venècia (1979-1982) i va exercir com a president d’aquest fòrum internacional entre el 1983 i el 1993.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen