Art

Tuan Andrew Nguyen, premi Joan Miró

L’artista vietnamita s’alça amb el guardó pel seu treball compromès amb les comunitats traumatitzades per les guerres, el colonialisme i els desplaçaments

L’artista vietnamita Tuan Andrew Nguyen (1976) ha guanyat la vuitena edició del premi internacional Joan Miró, que es convoca cada dos anys. Organitzat per la Fundació Miró, el guardó obre una nova etapa, després d’un parèntesi forçat per la pandèmia, sota el patrocini de la Stavros Niarchos Foundation, que ha rellevat la Fundació la Caixa. Tuan Andrew Nguyen rebrà 50.000 euros i presentarà una gran exposició l’any que ve a la institució de Montjuïc.

El jurat del premi l’ha escollit per “la rellevància social, política i ambiental dels seus projectes, que sempre són presentats amb una visió artística altament singular. La seva subtilesa li permet abordar alguns dels episodis més difícils de la història moderna amb una claredat lúdica i poètica alhora”.

Tuan Andrew Nguyen treballa fonamentalment imatges en moviment tot i que també té una producció d’escultures. “Crec que la narració és una forma molt potent de resistència política”, ha dit aquest dimecres en l’acte en què s’ha anunciat el guanyador de la distinció. Les seves pel·lícules són “de naturalesa col·lectiva”: Tuan Andrew Nguyen les crea conjuntament amb comunitats d’arreu del món traumatitzades per les guerres, el colonialisme i els desplaçaments. “Explico històries oblidades per la Història en majúscules. La meva pràctica artística és un acte de solidaritat, un primer pas cap a la guarició. Escoltar és l’avantsala cap a l’empatia”, ha raonat.

Ell mateix és víctima d’un d’aquests sotracs invisibilitzats. A finals dels anys setanta, quan era un infant, va emigrar amb la seva família als Estats Units. El final de la guerra del Vietnam va expulsar dos milions de persones de la seva terra. Tuan Andrew Nguyen procedia de Ciutat Ho Chi Minh, també anomenada Saigon, on ha acabat tornant per viure-hi i per treballar-hi.

El seu nom no sonarà al gran públic, però sí que té un reconeixement incipient en els cercles especialitzats de l’art. De fet, aquest és un dels sentits del premi Miró: “donar suport a artistes que es troben en una etapa d’èxit inicial de la seva carrera, independentment de la seva edat, gènere o identitat cultural”, ha remarcat el director de la Fundació Miró, Marko Daniel. L’altra raó de ser del guardó és que els artistes premiats comparteixin valors mironians. En el cas de Tuan Andrew Nguyen, “el compromís, la profunditat i la imaginació extraordinàries de la seva producció.”

Del contingut de l’exposició que s’obrirà el 2024 a Barcelona, l’artista no n’ha desvetllat massa. Només que combinarà treballs passats i actuals. D’entre aquests darrers, sí que ha confessat que té el desig de fer alguna nova producció involucrant-hi col·lectius locals.

Tuan Andrew Nguyen se suma a una llista de premiats en les set edicions anteriors d’enorme excel·lència: Olafur Eliasson, Pipilotti Rist, Mona Hatoum, Roni Horn, Ignasi Aballí (de moment, l’únic català), Kader Attia i Nalini Malani (l’exposició de la qual, el 2020, es va posposar per culpa de la pandèmia). Per obtenir el guardó, competia amb quatre finalistes: Tala Madani, Frida Orupabo, Mika Rottengerg i Haegue Yang.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda