Arts escèniques

TEATRE

Shakespeare torna al Lliure, 8 anys després

Pau Carrió va dirigir una adaptació de Hamlet al Lliure de Gràcia el març del 2016. Fins al febrer vinent, quan torna Carrió amb Macbeth a la Fabià Puigserver, s’hauran comptat vuit anys de sequera shakespeariana al Lliure. Hi ha, és cert, algunes excepcions amb les adaptacions Nit de Reis (amb la Kompanyia Lliure i Carrió, que es va programar una setmana al Grec del 2017) i La mala dicció (de fet, inspirada en Macbeth) vist des de les ulleres distorsionadores de Jordi Oriol i el seu metallenguatge musical. L’equip del Lliure, dirigit per Juan Carlos Martel, que tanca l’etapa amb el cartell que ha previst per al curs vinent, es va abocar al teatre dels marges fins a aquest 2022/23, en què ha tornat a una programació més clàssica i que el públic ha beneït amb un 73,5% d’ocupació. Pel 2023/24, en el retorn al Lliure de repertori (sempre amb direccions que l’apropen al segle XXI) s’insistirà en el poema èpic d’Odissea, Ifigènia i la reposició de Yerma (tot i que Tots eren fills meus va ser l’espectacle que va deixar més gent fora, no s’han pogut compaginar agendes del repartiment d’Artur Miller, reconeix Martel). Ferran Utzet dirigirà l’altra gran producció a la Puigserver: La nostra ciutat, de Thornton Wilder. Baró d’Evel repetirà el celebradíssim Falaise i els de La Re-sentida xilena (La posibilidad de la ternura) i Chévere (Proyecto Helen Keller) tornaran a fer una breu estada a Montjuïc.

Al Lliure de Gràcia, s’hi convocaran coproduccions ambicioses, com les de La Calòrica i el CDN Le Congrés ne marche pas, una festassa en què els absolutistes celebraven la derrota de la Revolució Francesa. El Temporada Alta tindrà en el Sísif particular de Jordi Oriol i Casares-Camus una història d’amor a partir de la seva correspondència, Marilia Samper dirigeix un text que descriu un poblet de Massachusetts de principis del XXI (El cine) i Victoria Szpunberg posa en qüestió la moral a L’imperatiu categòric: de ser fidel a la normes socials a confrontar-ho amb la llei del talió. Un retorn celebrat és el d’Iván Morales i l’adaptació faraònica d’El día del Watusi. Davide Carnevali trasllada a Barcelona la seva indagació Retrat de l’artista mort (Itàlia’41-Argentina’78). Dues perles internacionals: el teatre comunitari amb famílies ucraïneses, bielorusses i poloneses sobre els efectes de la guerra a Ucraïna, Mother. A song for war time, i la creació del col·lectiu anarquista FC Bergman que obra el curs al Lliure amb una reflexió visual sobre la vida en societat, inspirat en l’arca de Noè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona