“Aquesta romeria és molt hedonista”

Rodrigo Cuevas, un romàntic a la seva manera IMATGE PROMOCIONAL.

Xavier Castillón - banyoles

Rodrigo Cuevas (Oviedo, 1986) ha revolucionat el panorama musical molt més enllà d’Astúries amb una sonoritat i una estètica que beuen dels pous més profunds del folklore i la tradició, per portar les seves aigües a la diversitat màxima del segle XXI. Avui, aquest “agitador folklòric” obre al Club Natació Banyoles, dins del festival (a)phònica (22 h), la gira del seu nou espectacle, La romería .

També visitarà en els pròxims mesos el Cruïlla de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Manresa i Girona. Té un idil·li amb el públic català?

Ja en l’anterior gira, Trópico de Covadonga, Catalunya va ser el lloc on vam tocar més. Sí, sembla que la meva proposta arriba especialment bé als catalans.

Va ser una gira molt llarga...

Va durar tres anys i vam fer uns 120 concerts, també per Portugal, França, Miami, la República Txeca, Alemanya i Dubai.

Com serà la seva romeria?

En la línia del disc que publicaré al setembre, Manual de romería, serà un espectacle més de celebració que l’anterior, que era més intimista i aspre. És una romeria molt hedonista, una celebració de la vida en un sentit ampli, del paisatge, dels amics i de tot el que m’agrada.

És perquè se sent bé ara?

Més que un punt de partida, és allà on vull anar a partir d’ara.

El folklore no té ideologia?

No. No hi ha cap estil musical feixista o comunista, tot depèn de l’ús que en fas.

Es troba sol agitant el folklore?

No, he trobat gent, a Astúries i a tot arreu, en una línia semblant.

I no ha trobat també els clàssics ortodoxos intransigents?

Crec que són un mite i no existeixen, com l’home del sac, que sempre diuen que vindrà i no ve.

És un referent identitari per als joves per cantar en asturià?

No ho sé, però tinc clar que la millor manera de mantenir viva una llengua és utilitzant-la.

I també predica amb l’exemple contra la intolerància?

Per a tot cal obrir les ments.