Arquitectura

Mor l’arquitecta Roser Amadó

Va ser una de les primeres dones que va estudiar la carrera a Catalunya

Ha mort als 79 anys Roser Amadó, “una de les primeres dones que va estudiar arquitectura a Catalunya”, ha destacat el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) en una nota de comiat. Nascuda a Barcelona el 1944, Amadó es va graduar com a arquitecta especialista en urbanisme a l’ETSAB el 1968. Al seu curs, de 200 alumnes només hi havia mitja dotzena de noies.

El 1974 va començar a treballar amb el seu marit arquitecte Lluís Domènech Girbau, net del gran Lluís Domènech i Montaner, i junts van realitzar nombrosos habitatges, rehabilitacions d’edificis històrics i equipaments culturals, com la Fundació Tàpies, la Casa de l’Ardiaca, el Palau del Lloctinent i el nou Arxiu de la Corona d’Aragó al carrer de la Marina. També van formar part de l’equip que va redactar el Pla del Centre Històric de Lleida, gràcies al qual van obtenir el Premi Nacional d’Urbanisme el 1985. Porten igualment la firma d’Amadó l’edifici d’habitatges del Rec Comtal, la seu social de Carburos Metálicos o l’edifici de 240 habitatges de la Maquinista.

En un article sobre la seva trajectòria que va publicar a la revista Compàs d’amalgama, Amadó explicava que el fet d’estudiar arquitectura va ser “completament casual. L’any 1964 havia fet el curs comú de ciències i les noies solien estudiar farmàcia, però en el meu cas això no podia ser perquè el meu pare, que era farmacèutic, havia decidit fer ‘hereu’ el meu germà. Així que, totalment despistada, vaig anar a parar a arquitectura simplement perquè dibuixava bé i era bona en matemàtiques, de manera que puc dir que la meva elecció no va ser vocacional.” En acabar la carrera i amb dos fills petits, li va sorgir l’oportunitat de dirigir la revista d’interiorisme Nuevo Ambiente, de l’editorial Blume, “i en dos anys vaig aprendre més arquitectura que en tota la carrera.”

La sostenibilitat en l’arquitectura va forjar el seu ideari. “El 1998 vaig fer el gran esforç d’inscriure’m en un màster sobre sostenibilitat. La meva percepció del malbaratament energètic en la construcció es va reafirmar durant el curs i va ser una nova descoberta. A partir d’aquest moment, les nostres obres es van veure reforçades en els camps ideològics i tecnològics de la sostenibilitat, tant en les que tenien un gran impacte territorial, com el Leitat Technological Center de Terrassa, com en les relacionades amb estructures urbanes, per exemple el concurs guanyat del Pla d’Accessibilitat de Vigo, o en les que tenien el respecte pel medi natural com a primer objectiu, en la reconstrucció de les quals intervinguérem mínimament, com en el cas de l’edifici del Semàfor, al delta del Llobregat”, relatava en el mateix escrit.

El 2014, a causa de la greu crisi econòmica, es van veure obligats a tancar el despatx i a jubilar-se. “Per a mi va ser un cop molt dur que em va costar molt superar”, reblava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona