El Temporada Alta estrena el Mercat de les Flors com a escenari del seu cartell. Anne Teresa de Keersmaeker, coreògrafa de la companyia Rosas, recupera un solo, estrenat el 2020, en què durant dues hores transita per les 30 composicions que conformen The Goldberg variations, de Johann Sebastian Bach. Es podrà veure divendres i dissabte al Mercat. L’espectacle va servir per celebrar els seus 50 anys de dansa, perquè va començar a ballar als 10 anys, va recordar ahir. Són dues hores seguides de dansa. La ballarina té el suport del pianista Alain Franco, que intervé també en directe. A Bach hi ha un contrapunt constant que permet marcar diferències entre les composicions, que parteixen d’una estructura molt simple. Keersmaeker ha evitat disposar de ballarins que li facin de contrapunt, d’antagònic. Prefereix trobar el diàleg amb la il·luminació i l’espai escènic per poder ballar amb la màxima llibertat. Defensa aquesta coreografia com un cant a la bellesa, un exercici honest harmònic i que mira de pacificar humilment la humanitat en un temps complex de reptes per recuperar un cert equilibri amb la natura i la resta de comunitat: “La gent quan és feliç canta i balla”, pronostica Anne Teresa de Keersmaeker.

La música en totes les coreografies de Keersmaeker té un paper central. També en aquest cas. Però ella defensa que la música sigui oberta no excessivament descriptiva com succeeix en alguns formats, com ara el cinema d’animació d’en Mickey Mouse.

La ballarina, amb més de 60 anys, no s’ha posat cap límit per deixar de ballar. Sent que el moviment del cos és el que li permet expressar-se millor. I no vol renunciar-hi, mentre pugui.

Per què a Barcelona?

El Temporada Alta, que ja havia coproduït espectacles anteriorment amb el Mercat de les Flors de manera regular, l’ha incorporat enguany, com a escenari de Barcelona. Ho fa sumant-se a l’acord del Romea, que ja va obrir la plaça l’any passat amb un muntatge de Krystian Lupa, que s’havia vist 20 anys enrere en el Temporada Alta. Ara, va comentar l’adjunt a la direcció, Narcís Puig, ho fan empesos per no disposar d’un espai adequat per representar aquest solo a Girona (de fet, ja van traslladar Diptych a Figueres perquè no hi ha una sala suficientment oberta a Salt o Girona).