Arts escèniques

crítica

teatre

Sense un GPS operatiu

La directora Ester Nadal arrossegava des de feia 20 anys el desig de muntar Andorra. Quan ho ha aconseguit, lamentablement, sembla que s’ha desorientat sense GPS i que justifiqui aquells que li havien fintat la proposta, durant anys. Però està molt bé que Carme Portaceli l’hagi triada en la seva defensa que el TNC sigui el pal de paller del teatre de parla catalana i que es coprodueixi amb el govern andorrà. Potser ha faltat definició i acompanyament però Andorra era un digníssim cap de cartell per mirar-se al mirall i espantar-se de la imatge deformada per un orgull exacerbat i una por excessiva a l’altre. El que va escriure Max Frisch contra la teòrica neutralitat Suïssa en la II Guerra Mundial (i que els permetia posar-se de costat davant l’extermini jueu) té en l’orgull de la població i en la confiança de l’Europa democràtica que vetllaria per evitar abusos un cert aire a l’autosuficiència excessiva de l’1-O i les seves conseqüències. Frisch ho va fer des de la metàfora d’un país imaginat (però ben real). Jordi Casanovas ho va rescatar amargament de les notícies i en una ficció cosida amb les emocions enfrontades dins una família a Alguns dies d’ahir.

El projecte té bons fonaments amb una directora valenta i sensible alhora, delata l’orgull excessiu del poble i il·lustra la transformació de l’altre en enemic atàvic que comporta la violència indiscriminada, sigui a Ucraïna, a Palestina o a les costes mediterrànies.

El text juga amb una metàfora evident, tot i que evita fer un gir brechtià cap a un cert adoctrinament, sortosament. Frisch planteja una tragèdia imparable: la bola de neu va agafant volum fins a provocar una allau.

Àngel Guimerà ja va imaginar l’aïllament d’un jove negre vingut de les Índies a Sol, solet: si de petit tothom li fa bromes, de jove passa a ser una amenaça perquè pot formar una família. Carlota Subirós anava passant d’una comèdia amable a un drama angoixant empresonant els personatges. L’opció de Nadal és just al contrari. Quan es destapen els odis i les pors, queda l’espai despullat. Fa un efecte espectacular, però fuig la tensió dramàtica, ja molt desorientada. L’excepció la posa el treball de Marta Pelegrina (Barblin), embogeix en veure que ningú frena la violència, i d’Oriol Cervera (Andri) amb les torsions que fa el personatge, s’identifica jueu per tal com el qualifiquen i indaga quina deuria ser la seva forma original.

Andorra
Autoria: Max Frisch
Direcció: Ester Nadal
Interpretació: Míriam Alamany, Roger Casamajor, Oriol Guillem, Quim Llisorgas, Carles Martínez, Eduard Muntada, Sergi Vallès, Marta Pelegrina, Oriol Cervera
Sala Petita del TNC (dijous, 11) (Barcelona), fins al dia 28 de gener


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CINEMA

El català Marc Ferrer i el coreà Taeyang Kim, premiats al D’A Festival de Cinema

Barcelona
LLETRES

Vaga a les biblioteques de Barcelona la vigília de Sant Jordi

BARCELONA
equipaments

Primers visitants a la seu definitiva del Museu Morera de Lleida

LLEIDA
CRÒNICA

Nit de clàssics

LLIBRES

Esteve Miralles reuneix la seva poesia a ‘L’Estrany’

Girona
Josep M. Figueres
Historiador i autor del llibre “Valentí Almirall. Quan tot va començar”

“Almirall era un polític que no va poder exercir com a tal”

BANYOLES
ARTS EN VIU

La cultura invertebrada, a Igualada

IGUALADA
música

Neix el nou cicle Música al Gironès, de música de cambra i de petit format

salt
música

Toni Subirana i Manel Camp estrenen diumenge ‘100 anys de Cançons de rem i de vela’

palamós