Cultura

Identifiquen un home menjant calçots en una pintura mural romana del segle III

Cultura

Quin és l'origen dels calçots? L'explicació comunament acceptada té un caràcter popular i conta com un pagès de Valls, el Xat de Benaixes, cap a finals del segle XIX va preparar unes cebes a la brasa que se li van cremar massa per fora. Però en lloc de tirar-les, va pelar les capes externes i va descobrir que l'interior estava molt tendre i saborós.

Oi que sona bé? Doncs posem-ho entre parèntesis, perquè l'autor romà Apicius, al seu Art de cuinar, ja donava diverses receptes per a la preparació del porrus capitatus, entre les quals una que consisteix a fer-los a la brasa. I perquè el poeta Marcial, d'origen hispà, també hi feia referència al seu epigrama número 19 del llibre XIII.

Però tot això no és nou. La novetat ens arriba ara d'Hongria, on l'arqueòleg László Borhy ha identificat la iconografia d'una pintura mural romana localitzada l'any 2000 com la d'un home menjant calçots. Efectivament, per a algú acostumat a la ingestió d'aquesta suculent menja, una simple observació del gest del personatge no deixa cap escletxa al dubte: el que fa el personatge és cruspir-se el deliciós plat típic de Valls.

Les pintures en qüestió van ser trobades en una excavació feta a la casa de la senyora Emese Számadó, directora del Museu Klapka György, a l'actual ciutat de Szony, una localitat que en època romana era coneguda com a Brigetio. L'enclavament està situat a la riba del riu Danubi, al nord-est de l'actual Hongria. En temps romans era una zona fronterera de l'imperi, dins la província de Pannònia, a l'àrea d'influència de la tribu celta dels azali.

Les pintures murals, perfectament restaurades i avui dia exposades a l'esmentat museu, mostren el que László Borhy ha identificat com dos servents, "probablement africans i vestits de blanc". Un d'ells sosté en una mà una safata blavosa -aquest color indica que devia ser de plata- amb els calçots i amb l'altra mà fa el gest de menjar-se'n un. L'altre, del qual només s'han salvat el bust i el braç dret, aguanta amb la mà un recipient de bronze que, segons l'arqueòleg, probablement devia contenir la salsa per als calçots.
A la pintura també hi ha pells d'animals, segurament una lleona i una pantera. Segons Borhy, tant la representació de servents com d'animals morts és un motiu recurrent ja en la pintura mural etrusca i també al món romà, en aquest cas tant en pintures murals com en mosaics.

De fet, diu Borhy, eren "temes iconogràfics que circulaven per l'imperi" i que no necessàriament tenien una relació concreta amb el lloc. Queda clar, en qualsevol cas, que a la vora del Danubi no hi havia ni panteres ni lleons. I queda clar, també, que el detall d'un home d'època romana menjant calçots és una novetat. Es coneixen imatges de servents amb safates, però mai se n'havia trobat cap ingerint un vegetal allargat. Sigui com sigui, "el fet de mostrar un servent menjant era una manera d'indicar que l'àpat era deliciós", fa notar Bohry.

Les pintures d'aquests calçots hongaresos a la romana devien ser, segons els estudis duts a terme, la decoració del peristil d'una casa situada al centre de Brigetio, i daten dels inicis del segle III. La casa, però, va ser destruïda a finals de l'època severiana, el 235 després de Crist.

L'arqueòleg no assegura al cent per cent que siguin calçots, però sí que té clar que són un tipus de cebes, els famosos porrus capitatus esmentats per Apicius, i que es mengen sospitosament a l'estil català dels calçots. A partir d'aquí, la imaginació és lliure. L'arqueòleg hongarès fins i tot aventura la possibilitat que unes marques a la pintura, en forma de petites incisions, fossin "records d'un primer concurs de menjar calçots en l'antiguitat romana del segle III", especula Bohry, pel qual això "és només una hipòtesi".

La directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà, considera que es tracta d'una troballa feliç i molt pertinent a l'hora d'atreure el públic català cap al món clàssic romà. De fet, Rodà ja ha establert un primer contacte amb Bohry sobre la possibilitat de la vinguda temporal de la peça per exposar-la a Tarragona. Una possibilitat que l'arqueòleg hongarès no descarta: "Un viatge a Tarragona seria possible", assenyala.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Riba: la fi de la fama de poeta difícil

barcelona

El dissenyador generós

Girona
SOCIETAT

La talla robada de Crist torna a Berga

Arteta tanca un Cap Roig massiu

CALELLA DE PALAFRUGELL

Dolor, guerra i Buñuel

Barcelona

Pioner en etnografia

RIPOLL
MÚSICA

L’Orfeó i el Cor Jove triomfen als BBC Proms de Londres

MÚSICA

Una advocada investigarà Plácido Domingo

L’univers de ‘Matrix’ tornarà als cinemes amb una quarta pel·lícula

Los Angeles (Califòrnia)