Música

Crítica

Una història d’amor

Un concert amb sentit d’estat és el que vam poder gaudir, dimarts a L’Auditori, amb la presència de l’Orchestre National de France sota la direcció del seu titular, Cristian Macelaru (Timisoara, 1980), dins la temporada d’Ibercàmera. En aquests temps tant donats a les pors i les incerteses, res millor que poder gaudir d’una orquestra nacional fent d’ambaixadora cultural per portar-nos un concert dels de veritat. Tots sabem que aquesta orquestra nacional no acostuma a figurar entre les llistes de “les millors”, però això no significa que no pugui mostrar resultats brillants i, sobretot, que s’erigeixen en una veritable declaració de principis. El concert va iniciar-se amb un record a Gabriel Fauré (1845-1924), de qui el proper 4 de novembre es commemorarà el centenari de la seva mort a París. La cèlebre Pavane, opus 50, en la seva versió orquestral, ens va portar al món de somieig i de poesia màxima amb una interpretació on el silenci assolit a la fi de la interpretació ja va deixar entreveure com els resultats del mestre romanès estan sent d’allò més reconeguts afegint-se al llistat de grandíssims mestres que ha tingut l’orquestra al llarg de la seva història amb noms com Celibidache, Maazel, Masur o Gatti.

La presentació del pianista de Clermont d’Alvèrnia Alexandre Kantorow, que el dia abans havia celebrat el seu 27è aniversari, va venir a través del Concert per a piano núm.2 en fa menor, opus 21 de Frédéric Chopin, una pàgina que deixa entreveure com la inspiració i el domini de la forma del concert per a piano no sempre coincideixen. De totes formes, es va gaudir d’una lectura de gran expressivitat on el Larghetto va ser una baula més d’un concert que, perfectament, podem definir com una història d’amor. La declaració d’amor musical de Chopin a la cantant Konstancja Gladkowska, la d’un bis que ens va portar una paràfrasi de l’ària Mon coeur s’ouvre à ta voix de l’òpera Samson et Dalila (1877) de Camille Saint-Saëns (1835-1921) i la de la suite del Romeu i Julieta, opus 64 (1935) de Serguei Prokófiev (1891-1953), on l’orquestra va demostrar com les ambaixades culturals són també font per a la transmissió d’una història d’amor com la que vam escoltar dimarts.

Orchestre National de France
Temporada Ibercàmera
L’Auditori (Barcelona), 21 de maig


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

DANSA

El Mercat de les Flors reforça vincles enmig de les reformes

BARCELONA
Estrenes de cinema

Zombis amb zeta de zen

Barcelona
comunicació

El Punt Avui proposa un estiu farcit d’entrevistes i festivals

girona
Michel Franco
Director de cinema

“La manca de substància s’intenta tapar amb diners”

Barcelona
MOSTRA

L’Ideal estrenarà l’exposició ‘Jules Verne 200’ al setembre amb tecnologia d’última generació

Barcelona
cultura

Mariscal presenta el seu càntir “ondulat” per l’Argilà d’Argentona

Argentona
Literatura

‘Callahan’ Ruiz es treu la màscara a ‘Insània’ per a narrar pors i traumes que el turmenten

Girona
lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
Jordi Galli
Escriptor

“El procés d’escriure és un viatge, també, una ruta diferent de la que vam recórrer”

Barcelona