Quan sigui gran, millor arqueòleg que gladiador

Vam començar la jornada de la millor manera possible, arqueològicament parlant: trobant un esquelet humà gairebé complet. Dit així, sense contextualitzar, sona tètric, sí, però estàvem en un taller d’arqueologia i, evidentment, l’esquelet era una reproducció, concretament del d’una nena petita, trobat en una necròpoli romana del jaciment d’Empúries: potser la mateixa nena de la qual, ara fa uns anys, se’n van trobar unes nines, una fins i tot articulada, a la tomba de la seva propietària. Ara les nines es poden veure a l’exposició permanent de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), recentment remodelada i posada al dia.

Avui hem anat a Empúries en família, com moltes altres famílies en tots els formats possibles en ple segle XXI, per assistir a la novena edició del Familiària, la jornada organitzada per Pistatxo Produccions i el MAC per gaudir d’Empúries justament així, en família. La vida dels nostres avantpassats grecs i romans emporitans –i dels seus veïns ibers–, la seva història i la seva mitologia, tenen prou elements d’interès per a persones de totes les edats, sobretot si se’ls explica bé, i això és el que pretén Familiària.

A la bona ombra de l’arbreda que hi ha a l’entrada del jaciment, d’esquena a l’estàtua del déu Asclepi, un grup de soldats romans expliquen a un grapat de nens i nenes quins són les tècniques d’atac i defensa, que potser ja no resulten gaire útils a la guerra moderna, però mai no se sap si et trauran d’algun compromís. I mentre unes dones fan trenes de patrícies romanes a unes nenes, que ara tenen el clatell més fresc, uns gladiadors convenientment equipats parlen dels problemes que tenen gairebé per respirar amb aquells cascos que els cobreixen tot el cap i la cara. I un pensa que, realment, estaven bojos, aquells romans, com ja ho va apreciar en el seu moment un savi gal anomenat Astèrix. Vida dura, la dels gladiadors, sens dubte. Si haig de triar, potser reflexiona un nen, quan sigui gran prefereixo ser arqueòleg, si pot ser a l’ombra d’una pineda –excavar amb la solana també ha de ser un martiri–, per descobrir tresors d’un passat remot que ens recorden que, en realitat, no hem canviat tant. “Tenien pintes els emporitans per pentinar-se al matí? Feien servir biberons?”, pregunta la responsable del taller d’arqueologia als nens i nenes participants. La resposta, òbviament, és sí i sí; fins i tot al museu hi ha un biberó en forma d’animalet que és un prodigi del disseny i que qualsevol dia apareixerà replicat a Temu.

I així, entre tallers –de ceràmica, de percussió, de caixes niu, d’empotar anxoves–, visites al campament romà, una gimcana per descobrir el jaciment i diversos espectacles, com ara el concert final d’Els Atrapasomnis, que ja comencen també a ser uns clàssics a la seva manera, va transcórrer aquest 9è Familiària, el millor viatge en el temps que es pot fer en ple estiu empordanès.