De Hantaï a la Maria del Mar

Jornada inspirada, barroca i mediterrània, la que ens van oferir ahir al Porta Ferrada el músic francès Pierre Hantaï, que amb el seu clavicèmbal ens va fer un tast de Bach per, després d’una pausa en què va estar afinant l’instrument, oferir-nos una lliçó a través de les icòniques Variacions Goldberg, de les quals va fer una interpretació excel·lent. El clavicèmbal és un avantpassat del piano que alguns situen en l’Edat Mitjana, tot i que hi ha la certesa de la seva existència a començament del segle XV. Produeix un so característic, que ha estat utilitzat per músics de diferents estils per acostar-se al barroc, molt especialment a Bach. El concert es va fer a l’església del monestir de Sant Feliu, tot i que la tarda xafogosa no va contribuir al benestar dels assistents, més quan Hantaï va demanar tancar les portes per evitar el vent. La temperatura va pujar notablement mentre escoltàvem la introducció i posteriorment les Variacions, que el músic ha gravat dues o tres vegades des del 1992. Les Variacions Goldberg van ser popularitzades per l’extraordinari i excèntric pianista canadenc Glenn Gould, amb nervi. Hantaï ha preferit buscar les arrels a través de l’instrument originari, i el resultat pot semblar no tan espectacular com el d’un piano, però conserva una essència que el públic busca i sap agrair. En definitiva, i obviant la calor intensa, el concert va ser una joia en la programació del festival, més enllà dels Robe i tota la dinamita que va omplir altres sessions.

Sortint de l’església, el cronista tenia temps de veure la increïble Maria del Mar Bonet i el seu grup a l’Espai Port, a poc més de mil passes del monestir. Generosa i brillant, la mallorquina va obrir l’actuació amb tres temes interpretats per la jove cantant de Sant Pol Neus Borrell, una veu que Bonet ens va recomanar. I no ens va decebre, perquè va fer dos poemes de Verdaguer, l’últim Àliga superba, “jo vull morir sense renou com un grillet sota l’herba”. Entremig van interpretar amb el guitarrista Miquel Joan una cançó popular corsa. La introducció no es va quedar amb Borrell, sinó que Bonet va demanar al seu guitarrista, el valencià Borja Penalba –rescatador de l’esperit d’Ovidi Montllor–, que interpretés un parell de temes del seu primer disc, un del recuperat Ventura Ametller, de qui Edicions de 1984 està publicant l’obra completa, i un altre d’inèdit de Joan Oliver, Pere Quart, sobre una trobada que van tenir amb Maria del Mar Bonet a la localitat de Ripoll, molt abans de l’alcaldessa actual. Després sortiria la mallorquina, davant poc públic però selecte; audiència activa, en diuen. La Maria del Mar Bonet va fer un recorregut per part del seu extens repertori, des de Ramon Llull a Lluís Serrahima, que evocava la repressió i les visites nocturnes de la policia. Jornada completa, excelsa en diríem, de cultura de primera categoria. Visca!