El rumb de Catalunya Ràdio

Els fitxatges de Manel Fuentes, Pere Mas, Sílvia Cóppulo i Pere Escobar –per als programes de matí, migdia, tarda i nit– són el senyal més visible del cop de timó que la direcció de Catalunya Ràdio s’ha vist forçada a donar per reconduir el rumb, en una nova graella que presentarà el 4 de setembre i que, segons l’emissora, pretén “reforçar les franges informatives i d’esports”.

Un rumb en què, a curt termini, sembla difícil recuperar el lideratge d’audiència que –segons les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM)– s’ha deixat perdre en benefici de RAC 1 i fins i tot de la Cadena SER, que en poc temps han escalat a la primera i segona posició, respectivament.

En la seva primera compareixença davant la comissió de control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Ramon Mateu –nomenat director el juny d’aquest any, després de la destitució d’Oleguer Sarsanedas– va manifestar que “aturar el degoteig” en la pèrdua d’oients era una de les seves principals missions. Amb marcat perfil de gestor, Mateu procedia del Grup Planeta i ara ha de dirigir una plantilla de treballadors de més de 400 persones (sumant les que treballen a les quatre emissores del grup, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat fm).

La pèrdua d’oients va ser un factor decisiu en la destitució de Sarsanedas; també hi va pesar el descens de la publicitat. Però generalment se situa la llavor de la davallada en la direcció prèvia a la de Sarsanedas, la de Montserrat Minobis, nomenada el 2004.

Exdegana del Col·legi de Periodistes, Minobis va ser responsable d’algunes discutides opcions , com la reorientació de Catalunya Cultura, que es va veure convertida en una mena de successió de butlletins. Però, sobretot, durant la seva direcció es va viure una total manca d’empatia amb els treballadors –sobre la qual ella mateixa ironitzava als passadissos– i es va deixar marxar –enmig d’agres polèmiques– alguns vaixells insígnia de la graella, com Toni Clapés, Jordi Basté i Josep M. Solé i Sabaté.

Decisions discutides
Segons un professional que va treballar a l’emissora a l’època Minobis, aquesta va entrar-hi “com un cavall desbocat”. Les decisions que va prendre –com la modificació horària d’alguns dels programes o l’eliminació de Postres de músic– van ser “destraleres i poc consensuades, la qual cosa sap greu en algú de la seva experiència professional. Sobretot, el seu mandat va ser un símptoma de la ineficàcia de la política comunicativa del primer tripartit”. No hi va mancar una vaga el 2005, com a protesta per la congelació de la negociació del conveni.

Un any després de ser nomenada, Minobis va dimitir –hores abans de ser destituïda– i Joan Majó –director general de la CCRTV– va nomenar Oleguer Sarsanedas, un veterà de la casa, director de l’emissora. Des de dins es coincideix a afirmar que la relació amb el nou director va guanyar en fluïdesa i diàleg, però en canvi la seva gestió –durant la qual va tenir lloc la reconversió de Catalunya Cultura en iCat fm, tampoc exempta de polèmica– va estat marcada per la fulminant pèrdua de lideratge.

La marxa de Bassas
Paradigma dels errors de gestió van ser l’arraconament del veterà programa de Toni Arbonés Els viatgers de la Gran Anaconda i, sobretot, la marxa d’Antoni Bassas a causa de discrepàncies radicals amb el nou plantejament de programa que se li va voler imposar. La marxa de Bassas –líder d’audiència durant 14 temporades seguides– va provocar una concentració d’oients disgustats davant de l’emissora el dia del seu comiat. Mesos abans, el diputat del PSC Joan Ferran va manifestar que calia “arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio”, cosa que va reforçar la impressió que se seguien directrius polítiques.

La reestructuració a la graella de la temporada 2008-2009, amb la cap de programes, Neus Bonet, al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio, i decisions de programació “poc encertades” –com reconeix un treballador de la casa–, com la substitució de l’On vols anar a parar? de Llucià Ferrer pel magazín de tarda Hem de parlar, han traçat un camí que ara es vol redreçar.