Un historiador afirma que el mausoleu de Bellpuig és una de les obres fonamentals del Renaixement català
Joan Yeguas va veure per primer cop el mausoleu de Bellpuig quan tenia catorze anys i assegura que sempre li havia ballat pel cap de fer algun estudi sobre aquesta obra d'art. D'aquesta manera, quan va acabar la carrera universitària es va endinsar en una tesi sobre l'escultura catalana a l'època del Renaixement i en aquest àmbit el mausoleu de Bellpuig ocupava un «paper protagonista».
Yeguas va acabar llegint la tesi doctoral l'any 2001 i assegura que llavors el llibre El mausoleu de Bellpuig ja estava acabat en un 80%. La idea de publicar-lo, però, no va sorgir fins al 2004. L'historiador volia esmenar les explicacions incorrectes que es feien sobre el mausoleu.
El llibre compta amb l'estudi complet de l'obra d'art. En aquest sentit, Yeguas reafirma la base que el llibre és una obra «per a tots els públics» pel fet que el text és del tot comprensible i que hi ha molt document gràfic que ajuda al lector a entendre tots els conceptes que s'hi expliquen. El mausoleu ha estat fotografiat per l'italià Luciano Pedicini, que repassa de dalt a baix tots els detalls d'aquesta peça que fa gairebé quinze metres d'alçada. Segons Yeguas, amb aquestes fotografies fins hi tot els ciutadans de Bellpuig que coneguin més bé el mausoleu poden arribar a descobrir detalls que no han vist mai.
L'autor considera que el sepulcre de Bellpuig no és ni de bon tros prou conegut tot i que té la declaració de bé cultural d'interès nacional. Per a Yeguas el sepulcre demostra que al Renaixement es van crear obres d'una «altíssima qualitat», i insisteix en la importància del mausoleu de Bellpuig partint de la base que molts pobles poden disposar d'una església barroca però cap d'una obra d'aquestes característiques amb marbre de Carrara importat d'Itàlia. Així mateix, assegura que a Catalunya només n'hi ha quatre de similars característiques i que a tot l'Estat espanyol uns quinze o vint. A més a més, Yeguas destaca que l'obra ha patit molt al llarg de la Història, ja que primer fou traslladada peça a peça del convent de Bellpuig a l'església i posteriorment va ser pràcticament destruïda el 1936 a conseqüència de la Guerra Civil.
