Obren les botigues

La Setmana Tràgica toca la seva fi. Soldats sense armes recorren la ciutat exhortant els comerciants a obrir els establiments. L’exèrcit també custodia els mercats. Brigades d’obrers retornen les llambordes a lloc, refan els cables de telègrafs i telèfons. I la majoria de línies de tramvia ja comencen a funcionar amb regularitat.

Queden franctiradors. L’alcalde rep un grup de turistes alemanys i intenta donar la sensació de normalitat, però a l’Eixample hi queden franctiradors i al Poble-sec una multitud completa la crema de la rectoria de l’església parroquial de Santa Madrona.

A mig matí, un miler i mig de persones tafanegen entre les restes recremades del convent de les beates dominiques, als carrers Roger de Flor-Mallorca. La Guàrdia Civil insta la gent a sortir-ne i cap a les 11.00 envolta les ruïnes i dispara a l’aire per foragitar la gent. Algú retorna un tret i es desencadena la tragèdia: moren els sis primers homes que surten i molts més resulten ferits. Es detenen una quarantena llarga de persones, que no seran posades en llibertat fins al cap de vint dies.

Emiliano Iglesias, el líder lerrouxista i regidor municipal, és detingut a la tarda, amb gran sorpresa per la seva part. Durant l’interrogatori, nega en tot moment tenir res a veure amb la revolta, que al cap d’un any, ja lliure, acaba reivindicant com una gesta del seu Partit Radical. Iglesias, com altres lerrouxistes, serà dels qui inculparà descaradament Francesc Ferrer i Guàrdia.

L’alcalde Coll i Pujol intenta reclamar clemència al capità general, Luis de Santiago, però no se’n surt. Sí que aconsegueix el compromís dels dirigents empresarials que el dilluns, quan els obrers tornin a les fàbriques, rebran la paga setmanal com si haguessin treballat. A la tarda, és ocupada Horta, darrer bastió dels revoltats.